SociòlegEls resultats electorals de Galícia i el País Basc són clars. Els partits que defensen més i millors quotes d’autogovern pugen, mentre que el centralisme, en conjunt, perd pes. No és un cas excepcional a l’Estat: a totes les comunitats històriques ja fa anys que els resultats electorals van en aquesta direcció i, fins i tot, en pocs casos en les “no històriques”. Les Balears són l’excepció que confirma la regla. Amb tantes particularitats com el País Basc i Galícia o geogràfiques com les Canàries, i no avançam.
Quantitativament el pes actual del nacionalisme o autonomisme és menor ara que el 2015, quan la suma dels diputats de MÉS, el PSM i El Pi aconseguiren 12 dels 59 escons, un resultat històric. No ens enganem, però: d’ençà, no hem sabut rendibilitzar aquest pes en clau de país. Més encara, des que el centre nacionalista deixà de ser clau per formar govern i especialment durant el fosc Govern Bauzá que feim anques enrere. L’entrada de l’esquerra nacionalista al Govern ha dotat MÉS d’altes quotes de poder, però poca cosa més. Pel que fa a El Pi, ha aconseguit fer quallar la idea que ens cal un finançament just i un REB digne, però no ha estat decisiu per fer-ho possible. Els responsables, però, no són només els partits polítics amb representació parlamentària, ho som tots.
El nacionalisme, regionalisme o autonomisme de les Illes Balears, tant se val com ho etiquetem, necessita una embranzida. No només des d’un punt de vista quantitatiu, sinó també discursiu i, sobretot, capacitat d’influència en la societat. Es tracta de fer avançar el que fins ara n’havíem dit “fer país”: un paraigua comú en què podríem encabir la reivindicació de més i millors competències i quotes d’autogovern, la promoció de la llengua i la cultura, i la defensa d’un millor finançament que ens permetin deixar de ser una mera lladriola a ulls de l’Estat. No debades, fins al segle XXI, els grans intel·lectuals de les Illes Balears eren gent de país però influïen més enllà dels partits nacionalistes. Encara vivim d’aquelles rendes. Per això, cal tornar a generar discurs i guanyar la batalla de les idees.
D’altra banda, no deixa de ser preocupant la desmobilització de la societat civil pel possibilisme partidista. Que ningú em malinterpreti. No vull dir que no sigui important, bàsic de fet, governar i rendibilitzar els vots. Tan sols que no serveix de gaire més que per acumular poder si l’opció és substituir Podem en el rol d’infant terrible en lloc d’aconseguir avanços tangibles com el REB. La ciutadania necessita percebre i sentir canvis en les seves vides, no aïrades soflames d’escàs recorregut. Els partits són o haurien de ser eines, no una finalitat en si mateixa.
És necessari recuperar la transversalitat i força que tenien entitats cíviques com la plataforma Volem comandar a ca nostra, el Grup Blanquerna, l’OCB o els Joves de Mallorca per la Llengua. Per a crear consciència de poble no tot es pot deixar en mans dels partits. Hi ha molta feina per fer en aquest sentit, però tot el que ha succeït a Catalunya els darrers anys fa que anem a remolc del procés català sense aturar-nos a pensar quin és el full de ruta que volem per a les Balears. És hora de posar-s’hi per tornar a avançar. Tots podem afegir-hi el nostre granet des del nostre àmbit laboral o temps lliure. I si no, sempre hi ha opcions. Ja sou socis d’alguna entitat?
