Aparatositat periodística
No s’acaba d’entendre com diaris de molt de pes donen grans titulars com aquest: “Casado promete que arreglará en el Gobierno la ruina en la que Sánchez dejará a España”. Què és un gran diari, podeu preguntar-vos a la vista de la importància que un d’ells ha concedit a una beneitura de Casado, sense cap element que ajudi l’espectador a entendre millor la situació actual, com no sigui la pura estultícia com a lubricant de la política –i no era menester, perquè és ben coneguda. És irrellevant que l’anunci del titular pretengui beneficiar un polític o un altre. És clar que no ho és tant si fa part d’una tendència –sistèmica, en diuen ara– del mitjà de comunicació per uns interessos polítics els contraris –i aquest és el cas més habitual de la premsa espanyola. Cap bàndol té l’exclusiva de l’estupidesa ni del coneixement.
Sigui el diari en qüestió o sigui un altre, gran o petit, és obvi que s’ha sucumbit a la pressió del segle. És clar que la informació com a mercaderia no és un tret distintiu del nostre temps, però sí que ho és la brutal aniquilació de tots els límits que, almenys intermitentment, moderaven aquestes metamorfosis. Els consumidors d’informació hem accedit també a jugar al joc de reduir-la al seus termes raonables, cosa que ens fa també una mica periodistes: en podríem dir així, dels que poleixen una notícia per acostar-la tant com poden a la realitat. I potser acabem substituint la veritat per la versemblança, però aquesta és una qüestió difícil i no tenim gaire temps. Una informació estrident, desbocada, dissonant com la que patim ara augura un escenari en què les multituds acabarem manipulats com pepots patètics i, potser, sanguinaris.
Un bon periodista ha de tenir, més que mai, el polze asserenat i el cap al més avançat possible per tenir perspectiva de present. Just que pensis no ja en els arranjaments que pugui dur a terme el cap del PP, sinó en com es llegirà el titular tres dies després de la publicació, no arriscaràs el teu prestigi ni el del teu diari. Si ho fas, no lamentis després la consideració en què et tindran. Llevat que la salvació d’un diari passi inexorablement per competir amb la ferum de les xarxes socials. Tot s’ha de dir, n’hi ha, de diaris, que ja hi competeixen. La majoria han sofert derrotes cruentes i fins i tot la desaparició.
Guillem Frontera és escriptor
