CORRENTIA

Una altra oportunitat

No valen tant ells com la pena que ens han fet passar. La possibilitat que les dretes, o les dretes amb el PSOE, poguessin encastellar-se al govern de l’Estat prenia forma d’hecatombe en la imaginació de molts. Ara hem de tornar a votar. Totes les eleccions, d’ara endavant i fins no sabem quan, es produiran enmig del renou i la fúria, la fúria terrorífica de l’extrema dreta i de la dreta que va i ve de la fúria al renou. ‘Brutto panorama’.

Perquè aquest país es guanyi la possibilitat de ser un país de bon de veres, serà menester que es pugui reeditar un gran front, una gran coalició de PSIB-Més-Unidas Podemos (o Unidos, no sé com va això). Aquesta aliança podria donar bons i fins i tot excel·lents resultats si totes les formacions estiguessin disposades a la plena i sincera col·laboració amb les altres –sense suspicàcies, sense reticències–, i es comprometessin a governar per a la població i no per al partit.

Aquesta darrera qüestió és fonamental. Bastaria que cada formació fes examen de consciència –d’aquells que precedien una confessió general. Les coses que s’han fet malbé estaven projectades o improvisades per persones de capacitat insuficient per a al bon govern. S’han comès unes frivolitats imperdonables, precisament en l’exercici de vicis que se solen atribuir a la dreta, però dels quals l’esquerra no s’acaba d’alliberar. Els seus líders ho saben? Ho toquen saber. Els grups socials damnificats per la ineficàcia d’alguns mandataris d’aquesta legislatura en poden donar testimoni ben documentat. I és, precisament, la gent més veïna dels principis d’aquestes esquerres la que ha hagut de lamentar més episodis de frustració irreparable.

Si surten els números com esperen alguns que surtin i, efectivament, es pot reeditar la consòrcia de les esquerres, podríem dir que no ho havíem tingut tan bé mai: Francina Armengol, Joan Pere Pons Sampietro i alguns socialistes més podrien amortir possibles ímpetus ‘patrioterils’ de Sánchez i la seva guàrdia pretoriana, de manera que la gent d’aquí pogués treballar sense imprevistos recentralitzadors. Hi ha un altre avantatge: el comú de la gent ara té ben clar quina classe d’oposició pot exercir l’oposició: el record de la campanya salvatge de les legislatives encara remou els estómacs del ciutadans. I això no se tempera amb Sal de Frutas Eno.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF