Aigua potable

Una bona part de la població d’aquestes illes deu haver ignorat durant anys que l’altra part no tenia aigua potable de grifó. És una d’aquestes coses que no s’expliquen a les fires de turisme perquè remeten a una imatge tercermundista. A les fires tot és guapo i aquestes illes, gràcies al turisme, són una avançada del progrés. No li pots dir a un anglès o a un alemany de classe mitjana que, segons en quina zona s’hostatgi, no podrà beure aigua de l’aixeta perquè no és potable, ni tan sols hi podrà bullir patates.

Si aquests dies s’ha sabut és perquè algunes ciutats i pobles, que fins ara feien rajar aigua no apta per al consum humà, faran el miracle de servir-ne de potable, la qual cosa deurà tenir més mèrit que la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canaan. En la qüestió de l’aigua és ben segur que no hi ha intervengut el Bonjesús: és sabut que, en vista de la destrucció de l’obra del seu Pare en aquestes illes, ens ha maleït i no s’ha tornat a aturar per aquí –a Èboli ja havia tengut un bon quefer.

Què ens passa, en aquestes illes –Mallorca, Eivissa i Formentera, principalment–, que just que gratis una mica descobreixes mancances impròpies d’un país desenvolupat? Com a colònia turística, se’ns demanen unes condicions de seguretat i confort que trobaríem ben implantades fins a moltes províncies d’escassa aportació a les arques de l’Estat. En cercar el perquè de tot plegat en aquestes illes, sempre acaba apareixent l’escandalosa injustícia dels pressupostos que elaboren els governs espanyols, sigui quin sigui el seu color polític o la seva decoloració. Nosaltres, dòcils, resignats, submisos i fatalistes, celebram amb alegria de pancaritat l’arribada d’aigua potable al grifó de les nostres cuines. Visca!