Adeu a la plaça Major de Palma

Quan sentim a parlar d’una plaça Major, a tots ens ve la imatge d’una tipologia arquitectònica i urbanística –molt espanyola, això sí– d’un espai de planta rectangular, envoltat d’edificis habitualment porticats i que és, com a lloc central de la ciutat, un espai de trobada, de reunió. A més, tots els que som de ciutats amb plaça Major la tenim a la memòria per alguna cosa, sigui per les diades per la llengua que hi hem viscut o perquè ens ha costat fer-nos-hi un lloc el dia d’una manifestació pel territori, contra la saturació turística o en favor del dret a l’habitatge. O per a un concert de la revetla de Sant Sebastià. Hi ha qui hi recorda haver-s’hi trobat per fer ball de bot; altres, per a una demostració de taitxí, per escoltar la Simfònica o per contemplar amb ulls de nin les figuretes de betlem que s’hi venen per Nadal. Tot això ho permet el fet que les places majors són un espai ben acotat però bàsicament buit, molt funcional.

Amb el projecte de reforma, la de Palma ja no serà una plaça Major. Una no sap si l’equip de Martínez vol acabar amb una tipologia tan espanyola –no hi té res a dir Vox?– o amb les mobilitzacions ciutadanes. En tot cas, foradant-la l’estan convertint en unes galeries comercials, perquè és igual vendre la ciutat –al centre d’interpretació– que bosses d’Hermès. I és més innocu vendre bosses.

No ens enganem, això no és per als ciutadans ni per als que habiten a Mallorca, que no hi hem de fer res a un centre d’interpretació. És per als turistes. Palma perdrà la plaça Major i no guanyarà ni tan sols una obra arquitectònica singular que la faci sentir especial i/o capdavantera. Que, dit sia de passada, tampoc no ens fa gens de falta.