Què fem amb l'agressió i el malestar a l’escola?
No deu ser una casualitat que el primer capítol de la sèrie Històries de l’escola de TV3 posi el focus en els problemes de convivència en un institut públic, mostrant en directe l’insult, el masclisme i el menyspreu entre alumnes. Veiem l’atac d’angoixa d’una noia a qui els nois de classe li diuen “puta gorda”, i la impotència de la mestra davant la indiferència dels adolescents.
És el primer i potser el capítol més angoixant, especialment perquè insisteix en l'estrès i la tensió que viuen tant alumnes com professors, però no és l’únic que accentua el desgast dels docents i el malestar a l’escola. Curiosa coincidència en el temps amb l’exitosa sèrie britànica Adolescència, que ens ha trasbalsat i ha ocupat moltes converses. Els nivells de violència que hi veiem no són comparables, però la problemàtica de fons i els interrogants que ens generen sí. Què està passant? Com hem arribat fins aquí? Què provoca tanta agressió i malestar a l’escola?
El passat mes de febrer, sota el títol Cuidem l’educació per una educació que ens cuidi, el benestar i la cura emocional van ser el tema escollit per a la XXXII Jornada del Consell d’Educació de Catalunya. Darrerament, és un tema omnipresent; proliferen cursos per aprendre tècniques de control de l’estrès, relaxació o gestió de les emocions. També es multipliquen els experts que aborden el tema des de la psicologia, la medicina, les filosofies i religions orientals, l’ètica de la cura i fins i tot des de les neurociències.
Existeix una oferta creixent de materials i recursos per a mestres i famílies sobre la gestió emocional. Neix una nova literatura emocional, amb contes infantils per ajudar a reconèixer les emocions. S’introdueixen a les aules tècniques com la respiració, el silenci i la relaxació; es fan tallers de mindfulness i ioga; cercles restauratius, i xerrades sobre com entrenar el cervell per al benestar. Fora de l’escola s’ofereixen colònies d’estiu “emocionals” o casals de “dansa i emocions”.
La preocupació pel benestar i la convivència és real, com també l’augment de problemes de salut mental i violència entre adolescents, molt especialment després de la pandèmia. L'informe Salut mental, joventut i desigualtats del departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, publicat el 2024, analitza el benestar emocional dels joves. Els resultats mostren que fins a un 31,2% del col·lectiu d'entre 15 i 34 anys resident a Catalunya pateix malestar emocional. A més, el 21,9% d’aquestes persones que presenten un benestar emocional baix declaren haver recuperat del tot la normalitat en termes d’estat d’ànim des de la pandèmia i, per tant, assumeixen el malestar emocional dins d'un marc de normalitat. També segons dades registrades en els darrers tres cursos ha augmentat un 200% el nombre de casos atesos d’assetjament escolar. Per això el departament impulsa programes com Benestar per estar bé i aquest curs escolar una campanya de prevenció Busca els senyals. Atura l’assetjament.
Un dels encerts de la sèrie Històries de l’escola és que no busca culpables: ni entre docents, ni famílies, ni xarxes, ni comunitat. Això obliga a pensar des de tots els angles. I no només des del que ha de fer l’escola; també interpel·la famílies, responsables polítics, institucions i ciutadania. L’escola, tanmateix, segueix sent un dels pocs llocs on aprendre a relacionar-se amb els altres i conviure amb les diferències. El director de l’institut Rocagrossa de Lloret de Mar, al final del capítol, afirma: “Són nois i noies de 15 anys que ens estan demanant ajuda a crits. I la gran majoria porten grans motxilles a sobre. Nosaltres hem de ser capaços de vincular-nos amb ells per acompanyar-los”.
Cal recrear vincles i acompanyar, quan les xarxes i pantalles exposen el jove a miralls deformants però no el connecten amb l’altre. Sense alteritat no hi ha empatia. I sense empatia creix la indiferència, la violència, la barbàrie. La paradoxa és que fins i tot l'educació emocional, quan es limita a "conèixer-se millor", "sentir-se bé" o "gestionar les emocions", pot replegar l'adolescent en ell mateix. Li fa creure que estar bé és l'objectiu vital i que qualsevol incomoditat és un fracàs. I no és així. Estar bé no és el mateix que créixer. Sentir-se bé no és ser lliure.
Cal recuperar una educació que apunti més enllà del jo. Que ensenyi a escoltar, a mirar, a comprendre el patiment de l’altre. Que ens recordi que viure no és només autoregular-se, sinó comprometre’s. La filòsofa Begoña Roman va dir a les jornades del Consell d’Educació que la re-ligatio no és religiositat, sinó vincle. La transcendència no és una idea abstracta, sinó una necessitat humana: sortir de nosaltres per trobar sentit i construir comunitat.
La sèrie Adolescència mostra què passa quan aquest vincle es trenca. Quan el benestar esdevé narcisisme. Quan les pantalles amplifiquen l’eco d’un jo que només es veu a ell mateix. I ens recorda, també, que no hi ha futur sense adults que sostinguin, creguin i acompanyin. No per evitar el dolor, sinó per donar-li sentit.
