OPINIÓ

Universitats, centres de saviesa i coneixement

El terme 'universitat' prové del llatí 'Universitas', que s'emprava en un principi per designar una corporació d'àmbit col·lectiu. A la Corona d'Aragó, durant l'Edat Mitjana, el terme també s'usava per referir-se a les corporacions locals. Així, aquesta paraula adquireix el seu actual significat durant el Renaixement, quan s'inicien les acadèmies o facultats que es corresponen a les actuals universitats, definides com a espais on adquirir coneixements.

Per analitzar l'evolució dels estudis superiors, cal entendre el context social dels darrers segles, ja que l'exclusivitat ha estat la característica predominant. Tan sols persones d'alta classe hi podien accedir. Això va canviant a finals del segle XIX, i durant el segle XX, ja que una de les banderes de la incipient socialdemocràcia és l'accés gratuït a totes les etapes educatives. I tot i que a Europa aquest èxit arriba abans, a Espanya haurem d'esperar fins als 60-70 per trobar una vertadera participació multitudinària de tota la societat. L'accés universal a l'educació superior és un dels trets més essencials del nostre sistema social, és a dir, tothom, siguin quins siguin els seus recursos, té el dret d'accedir-hi. Així, els poders públics han de promoure els diferents estudis a les universitats públiques i dissenyar un sistema de beques d'efectiva aplicació i amb un finançament suficient.

La democratització de la Universitat és un èxit, sense cap mena de dubte. Hi ha autors i experts que assumeixen, com una externalitat, que aquest accés massiu ha suposat una disminució del nivell o de l'exigència. D'entre aquests, alguns aposten per reduir places apostant per l'excel·lència educativa i no pel llinatge o els fons bancaris disponibles. En qualsevol cas, aquestes no deixen de ser reflexions d'alguns experts. Així doncs, quan parlam de la democratització de la Universitat, assumim que aquesta ha permès reduir les diferències socials i generar una igualtat d'oportunitats per a tothom. Que aquesta setmana tornin a sortir a la premsa els abusos perpetrats per una sèrie de dirigents polítics no ens ha de fer perdre de vista la magnífica tasca que fan les universitats com a centres del saber on adquirir competències professionals i que estan a l'avantguarda de les darreres innovacions. Però, tot i així, cal denunciar, apartar i recriminar aquest mal ús o abús dels sistemes públics de la mà de gent amb influència. Som molts els estudiants que pagam taxes caríssimes, estudiam hores i hores i que amb l'esforç assolim els objectius educatius previstos.

Que aquesta gent indigna no ens faci perdre de vista la important i necessària tasca de la Universitat en un món que està en canvis permanents. I que aquesta gent sigui apartada si ha gaudit d'un sistema de privilegis o favors. Perquè si no ho feim, caurem en el parany de generalitzar la Universitat com un centre on no hi ha nivell, on els títols es regalen i on la prostitució social ha arribat a corrompre una institució pura per naturalesa. No generalitzem aquestes males pràctiques. Per una Universitat de present i de futur i pel valor que aquesta ha de representar.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF