OPINIÓ

Tu també pots

Observar els ocells i que et distreguin una bona estona. Anar a la muntanya sobretot perquè ara ja és una moda i el mateix puig de l'Ofre, per posar només un exemple, ja sembla el Born. Podem signar tots els manifestos que es fan i sortir al carrer cada cop que ens convoquen. Fins i tot, podem navegar a la xarxa i anar posant m'agrada a tort i a dret com si els animalons i les bestioles en general haguessin començat a existir tot just fa dos dies. Podem, convençudament, estar indignats amb el patiment animal, és legítim i és just, però contrasta com miram cap a un altre lloc quan les imatges i les xifres de persones mortes dins la mar omplen les pantalles. Podem anar i signar perquè no mori el camp mallorquí i després la mateixa tarda omplir el carro en una gran superfície amb tomàtigues ves a saber d'on i ben sospitoses de no arribar a tenir descendència. Podeu caminar per na Borges i les seves dunes plenes de vida accelerant l'erosió i acabar asseguts a un sofà des d'on els altaveus liquiden els últims exemplars de tiruril·los residents que quedaven i fingir que vos agrada la natura i que tot és molt guai quan surt a les xarxes i omplir de renou la primera línia del litoral mentre observau a la pantalla del 'chill out' com mor una guarda de balenes a no sé quina badia. I encara us indignau, mentre per altra banda sembla afectar-vos poc el xivarri i trastorn que suposa la vostra festa als pobres éssers vius que queden a la contrada, inclòs l'amo en Miquel, que de matinada hauria de partir amb el seu botet i ja, potser, fins i tot, ho deixarà córrer. Decibels i grans pantalles espurnejant llum a les totes, festes solidàries amb les balenes no se sap d'on mentre ens fulminam en un grapat d'anys tot un ecosistema que a algú li sembla de molt poca rellevància.

Sou capaços de passar desbrossadores a foravila en plena època de cria dels ocells més amenaçats. Omplir d'ones a discreció els cels i firmaments amb els mòbils fins al punt d'arribar a la desorientació total d'aquelles criatures que migren i sembla que ara heu arribat a sentir que potser la cosa es complica i que científics de tot color ho tenen cada cop més clar.

Sí, ara ja ets tu, que no pares de matar mosques i moscards, no pots, un any més, fer sopars a la fresca com fèieu sempre amb els vostres grans, i farts estau que acabau embatumant-vos de no sé quina pasteta de la farmàcia. Vaja, que no cauen gens bé, aquestes picades, són noves. Doncs sí, tu també pots fer que la població d´ocells insectívors no minvi fins a desaparèixer. No et preocupis tant per la sisena extinció massiva i comença, per exemple, per sanar el teu moix.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF