L’Estat profund, contra el diàleg

La decisió de la JEC de destituir Quim Torra i inhabilitar Oriol Junqueras com a eurodiputat vulnera la sobirania popular

El mer anunci d’un inici de diàleg per abordar políticament el plet independentista català ha provocat la reacció gens subtil de l’Estat profund. Aquesta vegada ha sigut a través de la Junta Electoral Central (JEC), de la qual aquest divendres es va fer portaveu oficiós ni més ni menys que el líder del PP, Pablo Casado. La unitat de la pàtria ho justifica tot. La dreta espanyola, que manté la seva estratègia d'instrumentalitzar la justícia per imposar el seu discurs polític per sobre de les urnes, es vantava d'haver aconseguit, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), tant la retirada de la condició d’europarlamentari del líder d'ERC empresonat, Oriol Junqueras, com la destitució del president de la Generalitat, Quim Torra. Així mata dos ocells d’un tret: de nou deixa clar que amb el sobiranisme ni s’hi parla i de passada boicoteja la investidura del socialista Pedro Sánchez, que hauria comès el pecat d’acceptar el suport dels republicans i d’obrir una porta a una sortida dialogada a la persistent i democràtica demanda del sobiranisme català.

La Junta Electoral Central va prendre dues decisions que passaran a la història negra de la democràcia espanyola. És vergonyós que en un estat de dret un òrgan administratiu com la JEC, per una qüestió que afecta la llibertat d'expressió, es consideri legitimat per destituir el president d'un govern autonòmic. Si hi ha alguna llei que es pot interpretar que ho permet, cosa que cal posar en dubte, està clar que s'ha de reformar, perquè és del tot inconstitucional. Una decisió així vulnera frontalment la sobirania popular i converteix un òrgan administratiu en un il·legítim contrapoder.

La JEC va decidir no sols inhabilitar Torra com a diputat i, per tant, com a president de la Generalitat –ja que segons l'Estatut aquest càrrec l'ha d'ocupar un electe, si bé hi ha escletxes judicials a explorar–, sinó que ho va fer sense esperar el recurs del Suprem i exigint l'aplicació immediata. Hi ha opció de recurs davant el Suprem, i el que està clar és que, tal com ha anunciat el president Torra, només el Parlament de Catalunya pot elegir o destituir un president de la Generalitat, i en aquest últim cas només es pot fer quan hi ha una sentència ferma, cosa que no s’ha produït. Torra ha anunciat que respondrà legalment per totes les instàncies a aquesta inhabilitació desmesurada i ha demanat que es convoqui una sessió del Parlament. En el cas de la inhabilitació d'Oriol Junqueras, també pendent de la resolució del Suprem, la decisió de la JEC és una fugida endavant de la justícia espanyola, que es resisteix a acceptar el marc jurídic europeu del qual forma part. Cal recordar que el TJUE va deixar clar que és eurodiputat de ple dret i disposa, per tant, d’immunitat parlamentària.

Aquesta nova i gravíssima interferència judicial pretén trencar el ja de per si prou difícil camí per reconduir el conflicte al terreny de la política, del diàleg. El pacte PSOE-ERC havia rebut duríssimes crítiques del PP, Cs i Vox, amb el suport de la sempre incendiària caverna mediàtica madrilenya, i havia rebut la incomprensió i provocat la divisió d'una part de l’independentisme. Ara penja d’un fil. L’Estat profund pot aconseguir el seu propòsit. Torna el perill de la inestabilitat permanent, torna la repressió. El diàleg passa avui una nova prova de foc.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF