Opinió 11/04/2020

També la cultura necessita l’acció pública

i
Cristina Ros
2 min

DOS DIES D’ATURADA de continguts culturals a internet és el que havien proposat alguns col·lectius del sector en protesta per les declaracions del ministre José Manuel Rodríguez Uribes i, sobretot, per la innacció del govern espanyol en l’esperada estesa de mà a un sector que queda molt tocat –perquè ja ho estava– amb la crisi provocada pel covid-19. S’esperaven de les administracions públiques doblers i iniciatives, però, si no fos per petits gestos, no hi ha res més. Res.

El primer dia d’aquesta aturada, que és el d’escriure aquest article, el seguiment de l’anomenada apagada cultural ha estat mínim. Primera, perquè afortunadament internet és incontrolable i cadascú a ca seva fa el que vol. Segona, perquè les dimensions de la xarxa són tan inabastables que difícilment es pot organitzar en dos dies una moguda que tingui l’efecte pretès. Després, això sí, en dos minuts i de la manera més improvisada es pot muntar una resposta o un guirigall per qualsevol cosa. Així de contradictori és, i per això és així d’imprevisible.

Ja posats en un escenari més local, no hi ha col·lectiu de professionals de la cultura amb el qual parlis aquests dies que no manifesti el seu neguit més profund per la innacció del Govern balear –també del Consell de Mallorca, però menys– en l’atenció a un sector que –ja ho hem repetit nombroses vegades– ha quedat aturat i majoritàriament sense dret a atur. La Delegació de Cultura del Govern, dirigida per Catalina Solivellas, l’Institut d’Estudis Baleàrics amb Mateu Malondra al front, i l’Institut d’Indústries Culturals al capdavant del qual hi ha Cristina Llambias, tots tres plegats, s’han reunit una vegada i una altra amb representants dels distints àmbits de la cultura per no fer res. Vull dir que, si entre la primera reunió, per escoltar les necessitats del sector, i la segona, convocada quinze dies després, els responsables de la gestió pública no hi van amb recursos ni tampoc amb idees, no cal que hi vagin.

Repeteixen a qui els vulgui escoltar que els doblers estan bloquejats per l’emergència sanitària. D’acord, ho és, una emergència, i ara mateix és prioritària. Això, però, no pot dur a la desatenció de tota la resta, perquè, a més, no hi durà. Però molts de treballadors de la cultura ja veuen venir que, com sempre, se’ls tornarà a situar a la coa de la coa. De fet, al capdavant només se’ls hi situa per a les fotos o per a l’entreteniment col·lectiu. No és això. La cultura necessita ara l’acció pública com altres sectors. Facin alguna cosa. Per què no convoquen de manera extraordinària el Consell de la Cultura i l’obren a qui hi vulgui assistir? Potser en sortirien idees. Però si no es fa res, si no es dona un poc de llum al sector, l’apagada cultural està garantida. Qui vol assumir-ho?

stats