UNA MONADA

Sensibilitats i garanties

Tan entretenguts com estàvem, i tan empoderats, discutint sobre el títol de la Chochocharla, i va el mala bèstia de torn i assassina a punyalades al seu lloc de feina una al·lota de 36 anys, Sacramento Roca, en pla “meva o de ningú”, només cinc dies després que ella denunciàs a la prefectura de policia tot un mes d’assetjament… i justament el mateix dia que la màquina burocràtica començava a plantejar-se si li havien d’aplicar el protocol d’assetjament sexual. Ara, déu ens guard d’un ja està fet, no ha mancat el folklore institucional de rigor, no sé si necessari, però amb cert gust de subterfugi i excusa de mal pagador.

Tampoc no ha estat la primera vegada. És mal de fer no evocar Lucia Patrascu. No era ella que havia anat a demanar ajut a les forces de seguretat i que havia tornat a casa amb dos copets a l’esquena? …I no era en relació amb aquest cas que, tot i que en segona instància es reobrís la causa, alguna instància va dictaminar que no hi havia hagut negligència? També hi va haver comunicats altament condemnatoris de vàcua rotunditat, i minuts de silenci fotogènics. I…?

De cop he evocat Xue Sandra, cremada viva a Alcúdia, també fa dos anys: cap estadística pot oblidar la sang vessada, la vida malbaratada, i tot plegat mareja tant com indigna, tant com dol. Tant que gairebé ni ens hem adonat d’un altre maltractament, el que un grup de manifestants en honor de Franco a Madrid han aplicat –n'hi ha imatges– a tres militants de Femen. No sé si ha estat perquè protestaven i mostraven els pits o viceversa. Una cosa deu ser "la maté porque era mia" i una altra "cuando vayas a los toros no lleves la minifalda", sobretot si hi vas a protestar.

Arribat a cert punt, em costa entendre el món. Aquesta lenta reacció de la policia quan una dona assetjada hi va a denunciar-ho, per exemple, no em quadra amb la sensibilitat demostrada per aquells homenots com guarda-robes dels antidisturbis, que declaren haver-se enfrontat a una violència mai vista davant els punts de votació del primer d’octubre, ja que així han considerat eslògans com 'Votarem', 'Els carrers seran sempre nostres' i coses així, i l’atac extrem d’alguna padrina ninja colpejant-los les cames amb un paraigua i, clar, quin remei tenien més que defensar-se amb potades voladores i altres exercicis de proporcionalitat.

Entretant, els pares de la pàtria espanyola, pel Parlament, quan no s’entretenen en investigacions exhaustives sobre suposats gargalls, o repartint-se jutges absolutament independents, tants de teus, tants de meus, pel davant i pel darrere (i comentant-ho per WhatsApp, que després no se sap si sense voler o per embullar més la troca, si per pura ineptitud o per estricta impudícia), aproven un projecte de Llei Orgànica anomenat de protecció de dades personals i garantia de drets digitals, que guai!, que diu coses com ara: "la recopilació de dades personals relatives a les opinions polítiques de persones que duguin a terme els partits polítics en el marc de les seves activitats electorals es trobarà emparada en l’interès públic únicament quan s’ofereixin garanties adequades".

Queda clar, no? La part contractant de la primera part, que hauria dit el gran Grouxo. Sempre quedarà la Llista Robinson: si us ha assetjat alguna companyia telefònica per telèfon, que el més probable és que sí, sabeu de què parl. És el mateix sistema que atorga a qualsevol el dret de molestar-me a casa meva amb la seva incomparable oferta. I a mi m’obliga a fer passes, que serviran o no, si vull defensar-me. Si el legislador es posàs en el meu lloc, potser la situació per defecte seria “no publi”, i ja s’apuntarien a llistes aquells a qui plagui tractar amb teleoperadores; però a ca nostra no tenim portes giratòries.

Per acabar amb una nota tranquil·litzadora, queda clar que només ens podran espiar la ideologia per internet 'quan s’ofereixin les garanties adequades'.

El tema és qui serà que dictamini quines garanties són adequades. Els mateixos partits?, els jutges seus o dels altres? Segur que estableixen un protocol collonut, i igual posen a aplicar-lo algú tan sensible com els qui varen atendre aquella pobra al·lota. Presumptament, és clar.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF