OPINIÓ

Repensar les infraestructures: aprenent del temporal

Després de les torrentades, ens convé, com a societat, analitzar el que ha passat i repensar les infraestructures per tal que en el futur no es repeteixin els danys materials i sobretot personals que lamentablement ara s’han produït. Val a dir que hi ha consens que les torrentades, amb més o manco freqüència, són presents en el clima mediterrani des de fa segles. També és compartit pel món científic que l’escalfament global fa que els fenòmens extrems (pluges, vents, onades de calor, etc.) puguin ser més freqüents i més extensos. Aquests fets ja els podem documentar pel que fa a les temperatures. La forta intensitat dels aiguats ens fa pensar que també en podria ser una conseqüència; no endebades la major temperatura de la mar augmenta l’energia i la humitat de l’atmosfera que al seu torn alimenta la intensitat de la pluja. 

El 2002, la Direcció General de Recursos Hídrics va identificar les planes d’inundació dels torrents de les Balears i aquesta documentació va servir el 2016 per definir les zones urbanes amb més risc d’inundació. Aquesta informació és pública i es pot consultar, amb facilitat, al visor de l’IDEIB, però de ben segur no ha arribat suficientment als interessats. Cal que els ajuntaments, com a institucions més properes als veïns, facin difusió d’aquestes dades, que són imprescindibles per prendre les mesures de protecció més elementals. Cal també que es respectin les limitacions per a noves edificacions en aquestes zones i el planejament urbanístic hauria de procurar desplaçar, en allò possible, les cases, negocis o altres edificacions a zones més segures. Hauríem de reservar aquestes àrees de risc per a zones verdes o esportives que possibilitin la inundació sense mal i laminin així una part del cabal. La prevenció és la millor eina per afrontar els efectes més greus de les torrentades.

No obstant això, l’anàlisi de les torrentades que hem patit ens deixa algunes preguntes que hauríem de ser capaços de respondre. És possible, amb la tecnologia actual, precisar amb suficient antelació la persistència, localització i intensitat de la precipitació que es va produir al Llevant de Mallorca? Probablement no. Tot i això, una població informada podria tenir una certa capacitat de reacció davant d’un avís realista, encara que fos genèric. Una segona pregunta es pot fer amb relació a la mateixa torrentada: la majoria dels testimonis parlaven de l’arribada d’almanco dues onades d’aigua. Què representen? Podrien tractar-se de les ruptures dels represaments provocats per les obstruccions dels ponts per arbres i cotxes? Esperem que les dades recollides pels investigadors de la UIB ens ho puguin respondre. A hores d’ara tothom també està d’acord que la neteja de torrents no té gaire influència sobre cabals tan alts com els que s’han recollit al Llevant. Una tercera qüestió a plantejar és l’efectivitat d’un sistema d’alarma basat en la mesura del cabal aigües amunt de les zones de risc. Més enllà de la dificultat del seu funcionament a torrents tan sols episòdicament funcionals, la seva eficàcia està lligada a una bona informació i prevenció prèvia de la població afectada.

En tot cas, analitzada la torrentada i informada la població, hauríem de repensar com reconstruir les infraestructures de manera que la urgència no ens faci repetir els errors produïts. A les zones urbanes com Sant Llorenç hem constatat que l’endegament del torrent després de la torrentada del 89 no ha servit de gaire.  Els endegaments amb formigó donen una sensació de seguretat que fa oblidar el risc associat al torrent endegat. Les cases, indústries, etc. se senten protegides tot i que realment no ho estan. El càlcul de la mida de l’endegament es fa damunt revingudes diguem-ne que normals quan ja sabem que les perilloses són les extraordinàries. Per tant, i si, encara que sigui de manera preventiva, considerem l’augment de la intensitat de les pluges més extremes, hauríem de preguntar-nos com hem de fer el trànsit dels torrents per les zones urbanes. La situació més desitjable és tenir un resguard important a banda i banda del llit torrencial, reconstruint així de manera artificial les planes d’inundació pròpies de tot curs d’aigua. Això, que s’ha fet en qualque tram del torrent Gros a Palma, no és possible en molts casos, però hauria de ser l’objectiu a mitjan i llarg termini i en aquest sentit el planejament urbanístic ha de tenir un protagonisme decisiu. A més, els endegaments sense planes d’inundació a les seves voreres, quan funcionen correctament, incrementen el risc aigües avall. De fet, no sols no laminen el cabal, sinó que l’acceleren, no permeten la infiltració i concentren el flux vers la desembocadura.

De vegades, és possible construir basses de laminació de revingudes que juguen el paper de les planes d’inundació. De fet, són maneres de substituir la funció fonamental dels camps agrícoles inundats que, quan la revinguda desborda la llera d’aigües baixes, laminen el cabal de manera molt efectiva.

Una altra alternativa, que no sempre és possible, es troba en els desviaments. Mirau el cas de Palma o la solució de Manacor. Són obres prou costoses tant econòmicament com socialment, ja que desvien de lloc els riscos i afecten propietats que abans no en tenien. De vegades, no obstant això, són inevitables. En tots els casos ens hauríem de fixar en els problemes que generen els ponts i el seu dimensionament. Si es confirmàs el seu paper en la torrentada de Sant Llorenç provocant represaments i afavorint l’arribada de fluxos sobtats de caràcter molt destructiu, cal repensar la seva utilitat amb relació al seu risc. És evident que a Sant Llorenç, posem per cas, no poden construir-se ponts de 50 m de llum a cada entrada de la població. Cal, per tant, valorar si seria millor dimensionar guals, que, a la vegada que permeten travessar la llera del torrent en condicions normals, deixen passar la torrentada extraordinària evitant els represaments destructius.

Adaptar-nos a torrentades extraordinàries requereix recuperar la cultura de l’aigua que permetia als foravilers conèixer per on es produïa la inundació i aprofitar-ne els beneficis, però fer-ho en visió de futur, amb la perspectiva de fenòmens més extrems actuant sobre planes d’inundació alterades i ocupades de manera absolutament inconscient per les noves activitats humanes. 

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF