Pobra Julita, o no (n'hem conegut de tot color)

Julita Cuquerella, la secretària d'Iñaki Urdangarin pagada per Telefònica des del 2007, va fer riure més d'un durant les seves declaracions en el judici de Nóos i, en tot cas, va provocar tota mena de comentaris. Però la seva història o, millor dit, la seva funció de persona a disposició "les 24 hores del dia" del gendre del llavors rei espanyol no és tan extraordinària, vull dir que és tan creïble com increïble. La justícia, l'exercici de la qual és d'una gran complexitat, haurà de ser qui determini la responsabilitat de cadascú en aquest 'affaire' que implica la filla del rei.

Pel que es veu, Julita Cuquerella exercia del que en el món anglosaxó es coneix com a 'personal assistant ', un ofici que va més enllà del secretariat o que estaria entre aquest i la majordomia. No en té qualsevol, de 'personal assistant'. En vaig conèixer un que era molt ben rebut a les principals botigues de Nova York, començant per Tiffany's, perquè fins i tot anava a comprar la joia que necessitava per a la mateixa nit una executiva que no tenia temps ni ganes de triar-la. És clar que aquell home tenia una targeta de crèdit a nom seu, en cap cas no deixava l'executiva sense targeta i tampoc no anava signant amb nom fals.

També coneixem qui s'ha posat fins i tot un pis a nom seu a canvi d'un gran càrrec i un millor sou. Sabem de qui ha anat a la presó per pagar la culpa de qui el mantindrà de per vida. Tenim notícia dels que han cobrat per exculpar qualcú, dels que han aconseguit bona casa i millor cotxe per menjar-se un petit o un gran merder, i de qui ha sabut treure un gran rèdit a un silenci del que es diu discreció. De tot això n'hi ha i no ens queda tan enfora. Julita Cuquerella és en realitat un 'déjà vu ', quan ja n'hem vist de tot color.      

  

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF