SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Mesquida i les aigües fecals

Ser un 'catch-all party', un partit que ho intenta aplegar tot, és una manera pobra de fer política, però qui la practica hauria de procurar almenys no mostrar-se desesperat. Divendres Albert Rivera, líder, de moment, de Ciutadans, feia campanya a Madrid fent passar un ca per un cèrcol mentre proclamava el seu amor per les mascotes i el seu rebuig contra el maltractament animal. L’any 2010 va ser el cap visible de la campanya a favor de les curses de toros a Catalunya, i el torero Serafín Marín li brindava 'faenas' i el treia a bescoll ('a hombros') de la Monumental. Avui, Serafín Marín és el número 3 de la llista de Vox per Barcelona, quan els vots que se li escapen cap al nou partit d’extrema dreta és un dels malsons de Rivera. L’altre són els vots que retornen de Ciutadans cap als socialistes. Mentrestant, Rivera ha anat variant la seva posició sobre els animals: va arribar a dir que no li agradaven els toros; després, recentment, s’ha declarat “ni taurí ni antitaurí”, com tampoc no és ni masclista ni feminista, ni de dretes ni d’esquerres, ni demòcrata ni fatxa. Ara és animalista, diu. Està bé.

El seu delegat a Balears no sabem què opina dels animals, però és un històric dirigent socialista que no dubta a afirmar que va rompre el carnet del PSOE “per poder mirar a la cara els familiars de les víctimes d’ETA”. Joan Mesquida pot oferir, com a al·licient de la seva candidatura, ser l’equivalent mallorquí de Cayetana Álvarez de Toledo a Catalunya. Mesquida no és de família aristocràtica, però és felanitxer, que, com sabem tots, és una categoria superior. I com la candidata del PP al Congrés per Catalunya, Mesquida abomina l’escola pública en català, perquè adoctrina, i fingeix no conèixer aquest idioma que ens priva de tenir els millors metges, fent les seves declaracions en castellà (amb accent també felanitxer, però castellà al cap i a la fi). La principal proposta que ofereix Joan Mesquida per a les Balears és aplicar un 155 perdurable i definitiu a Catalunya, que és el punt estrella del programa electoral del seu nou partit. Queda lluny l’any 1978, quan un Joan Mesquida molt jove prenia part al quart congrés del PSM i, aixecant el puny, cridava en favor de “la República i la independència dels Països Catalans”, així com de “la dissolució dels cossos repressius”. Després, amb el PSOE, va ser director d’aquests cossos repressius –Guàrdia Civil i Policia Nacional–, secretari d’Estat de Turisme i director general –també de Turisme– de l’Ajuntament de Calvià, càrrec des del qual s’arrossegava darrere el número dos de Cursach, Tolo Sbert, per intercanviar favors. Després d’aquesta carrerassa amb el PSOE, dilatada durant 32 anys, ara diu pestes dels socialistes amb una vehemència digna d’un Ruiz Mateos. Amb la recuperació contra pronòstic del lideratge per part de Pedro Sánchez, no veia la manera de munyir res més d’aquest partit, de manera que se’n va anar a un altre. Això és tot, i faria bé d’explicar-ho tal qual i deixar d’invocar ETA i les seves víctimes per justificar el nacionalisme espanyol extrem de Ciutadans.

Mentre el patriota Albert Rivera abusava ahir de la paciència dels cans, Joan Mesquida es vestia de mediambientalista i es mostrava preocupat pels abocaments d’aigües fecals a la platja de Can Pere Antoni. Va posar les metàfores i els acudits tan fàcils que els deixarem al gust de cada lector. És curiós, en tot cas, observar la quantitat de cossos contaminants que suren amb relativa facilitat.

Nota electoral: en aquest article no s’han utilitzat expressions com ‘democràcia’ o ‘estat de dret’ perquè són incompatibles amb l’existència de presos polítics a Espanya i amb la celebració d’un judici polític contra ells.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF