OPINIÓ

Massa tard o massa prest

“Aquests pensaments són tan desagradables com tots els que ens fan comprendre les coses massa tard”, es lamentava el gran savi Lampedusa. Qualsevol vida una mica viscuda pot aportar experiències en confirmació d’aquesta sentència. Aquest exercici ens pot portar a l’ànsia quimèrica de reviure la joventut amb l’experiència acumulada a l’edat madura, i la impossibilitat d’aquesta fórmula ens eximeix del que, ben segur, seria una font d’angoixa i d’amargura: la nostra espècie no es distingeix, en absolut, per extreure del que vivim una saviesa que ens ajudi al ben obrar, al benestar ni fins a l’obtenció de plaer.

De tot quant passa al món –com a prova, aquestes setmanes–, hi ha ben poca cosa que reveli la millora dels homes a partir de l’experiència. Tots els mals que ens causam els uns als altres s’havien pogut evitar, però no hem consultat el quadern de notes on apuntam les ensenyances dels anys, ni que sigui de passada. I ho comprenem massa tard, per això la constatació dels fets, en forma de pensaments, ens resulten tan desagradables.

Però és possible que el savi sicilià hagués ampliat ara l’angle de visió per assolir un major abast del temps en la seva reflexió. I és que encara són més desagradables els pensaments que ens fan comprendre les coses abans que passin –massa prest–, quan ja sabem que res no variarà el curs de les coses, per més que tinguem la certesa dels seus resultats funestos. L’acceleració del temps reflecteix en el mirall del futur els errors del passat, potser lleument corregits o dràsticament augmentats: però l’extermini de la memòria i la devaluació de l’experiència ens impedeixen convertir la informació del mirall en coneixement. I és desagradable.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF