I AQUÍ

Llei mordassa: un retrocés per resoldre

la llei mordassa no és cap avenç per encaminar-nos cap a una societat més lliure, igualitària, fraternal i justa. És un retrocés que recorda èpoques no gaire llunyanes en què la repressió de la llibertat d’expressió i la censura eren la norma. Per tant, és un error. És un símptoma més del moment que vivim en què els còctels de veritats i mentides anomenats 'fake news' s’escampen a tota velocitat, mentre que el dret a la protesta cada vegada es criminalitza més i fer periodisme torna cada pic més complicat. En el marc d’aquesta norma, per exemple, manifestar-se sense notificar-ho per la via oficial o difondre el vídeo d’un policia que comet una agressió gratuïta poden acabar en una multa. Les sancions que preveu la Llei mordassa poden arribar als 600.000 euros, i no se’n fa un ús marginal: el Ministeri de l’Interior en dicta 45 cada dia, tal com explica Júlia Manresa en aquest diari. Per això no hauria de sorprendre a ningú que la comissionada pels Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, hagi enviat una carta als presidents del Congrés i del Senat, Ana Pastor i Pío Garcia Escudero, per demanar que es garanteixi que la llei no mina drets humans fonamentals. Un govern presumptament progressista, com el que encapçala Pedro Sánchez, hauria de revisar aquesta norma per evitar que continuï vulnerant drets fonamentals. I el Govern balear, pel bé dels illencs, ha d’afrontar el repte de pressionar-lo per reparar –o desfer– una llei retrògrada que només pot dur a augmentar l’asfíxia social. La Llei mordassa és un retrocés pendent de resoldre, impropi del segle XXI i d’una societat que pretén avançar.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF