Aquests dies he llegit amb estupefacció que l’equip de govern de l’Ajuntament de Palma es plantejaria la possibilitat de no enderrocar el monument de la Feixina que honora les víctimes de l’enfonsament del creuer Baleares. Els militars i soldats morts en aquell enfonsament eren persones, vides humanes que s’extingiren, com s’extingiren les de milers de persones a mans dels fusells i les bombes feixistes. La barbàrie d’una guerra colpeix profundament els nusos que basteixen la xarxa social, la cohesió tan necessària per a la convivència. Res no és igual, després d’una guerra. Les vides perdudes a un bàndol i a un altre tenen el mateix valor. El tenen? O l’haurien de tenir?
Heus ací una primera consideració de pes: el monument va ser erigit per un règim immoral. El feixisme no pot tenir una altra qualificació. De l’horror viscut els anys trenta i quaranta a Europa (a l’Estat espanyol durà fins a mitjan dècada dels setanta) encara avui en pagam les conseqüències, i l’amenaça del retorn d’aquella barbàrie ens sembla sempre latent en observar segons quines actituds. El feixisme és sinònim de totalitarisme, ergo de l’anul·lació de les llibertats personals, dels més elementals drets humans, i és sinònim també de la violència programada contra la diferència, contra els qui es distancien d’allò que el règim consideri perniciós per al país o per a la humanitat. I molt sovint, tot plegat, en nom de no se sap quin déu espantós.
Segona consideració: ARCA diu que “els rastres de la història no es poden esborrar per dolenta que sigui”. Els rastres de la història no s’han d’esborrar, i per això milers de famílies d’aquí lluiten perquè es restableixi la memòria històrica i es recordi amb dignitat els qui moriren a mans del feixisme, després de quatre dècades d’humiliació permanent i quatre més d’oblit i omissió. Afegeixen, aquests senyors “conservacionistes”, que “llevar els rastres de la història demostra incultura i odi”. L’odi i la humiliació als perdedors de la guerra (no ho oblidem: els antifeixistes, els defensors d’un estat de dret), precisament, és el que va moure el feixisme a l’Estat espanyol, i també arreu d’Europa, i l’odi és el que va fer alçar aquest monument i molts d’altres arreu de l’Estat. D’altra banda, se sol posar l’exemple de la conservació dels camps d’extermini nazi a Alemanya o a Polònia com a argument per rebutjar l’esbucament de monuments en honor del feixisme. No és el mateix un camp d’extermini, escenari de la vergonya que fa acotar el cap als botxins, que un monòlit en honor del dictador que l’ha provocada o en honor de la forma de govern més deshumanitzadora que hem conegut fins ara.
Tercera consideració: ARCA compara el bigalot de la Feixina, d’estètica i arquitectura inequívocament feixistes, amb les piràmides d’Egipte o amb determinats temples de culte catòlic. No me n’entenc gaire, d’art. Però hi ha d’haver algun tipus de categoria moral en allò que crea l’home. Si la moralitat fos un termòmetre, el monument de la Feixina estaria sota zero. I aquesta immoralitat, de ferida fresca i horror perenne, esbuca qualsevol defensa d’aquest caramull de pedres ignominiós. Encara són vius, encara alenen i encara ploren, els fills i els néts dels qui moriren a mans del feixisme. I ens parla, ARCA, de les piràmides?
Quarta consideració: durant el mandat d’Aina Calvo a l’Ajuntament de Palma (2007-2011) es van eliminar del monument de la Feixina els símbols propis de la dictadura. Alguna cosa semblant es va fer a Manacor amb els símbols que presidien el monument que hi havia a la bocana del Port i on, ben entrats els vuitanta encara, es reunien, degudament uniformats, nostàlgics seguidors del règim franquista, repugnants feixistes fora temps. Cert: l’Ajuntament de Manacor va retirar els símbols i els conserva en el magatzem del museu municipal, però ho va fer només hores abans d’esbucar definitivament i esborrar per sempre més un símbol vergonyant de la victòria feixista del 1939.
I consideració cinquena: senyors del govern de l’Ajuntament de Palma, senyor José Hila, batle de Palma; senyor Toni Noguera, delegat d’Urbanisme i futur batle; senyor Miquel Comas, delegat de Participació Ciutadana; senyor Miquel Perelló, delegat de Cultura; vosaltres tots, senyors de la nova política: teniu un acord de govern, feis-lo tenir ver. No abaratiu els somnis de tanta de gent. No ens mutileu la il·lusió. No alimenteu més la vergonya i l’horror que tants d’anys han hagut de patir tantes famílies que, avui, ja no tenen por. I vosaltres, en teniu? Esbucau el monstre de la Feixina.
