DirectorEls autors del cop d’estat del juliol de 1936 contra la legalitat republicana varen causar la guerra i, per tant, varen ser els responsables directes de les morts que hi va haver. El general Francisco Franco i els seus sequaços també varen ser els autors i els culpables de la repressió de la postguerra. És estrany haver de recordar això en ple segle XXI: s’estudia als instituts. Però alguns diputats del Parlament fan veure que no ho saben. El PP, Ciutadans i El Pi, liderats pels extremistes de Vox, han pretès equiparar aquesta setmana la legalitat republicana i els colpistes franquistes. Com si fossin dos bàndols enfrontats amb la mateixa legitimitat. Ino: un era el govern votat pels ciutadans, l’altre, una aliança d’usurpadors autoritaris.
Sí, en tota guerra hi ha atrocitats i violència gratuïta. Tots els bàndols tenen monstres. Però això no els fa iguals, d’entrada, perquè la guerra la va provocar un bàndol, el mateix que va aixafar la població durant dècades. La Secretaria de Memòria Democràtica del Govern homenatja les víctimes republicanes per tornar-los una petita part de la dignitat que els franquistes els varen robar. Mai no la recuperaran tota: a la violència directa que varen patir s’hi ha d’afegir la de dècades de menyspreu i silenci. Mentre als morts del bàndol usurpador se’ls homenatjava, als republicans se’ls humiliava fins i tot a sota terra. Per això dir ara que “s’han de mirar totes les víctimes” o acusar de “partidisme” els homenatges als republicans és un insult a la memòria.
Els franquistes ens varen voler robar fins i tot el passat per imposar-ne la seva versió. Equiparar els defensors de la legalitat vigent amb els agressors que varen provocar una guerra i imposar una dictadura és empassar-se el seu discurs.
