ProfessoraSovint compartesc amb els alumnes el dret i la inexcusable obligació d'anar més enllà de les misèries del sistema educatiu. Potser la més urgent i important és aconseguir una societat més justa, igualitària i madura.
No només cal fomentar l'esperit crític, sinó demostrar-lo i manifestar-lo perquè governants, poders fàctics, elits i sistema se n'adonin: la massa social no pot ser una guarda de xotets de cordeta idiotitzada pel consumisme i altres factòtums del sistema a l'ombra. Poders que, per obtenir els seus espuris objectius, necessiten inocular miratges des de qualsevol mitjà.
I l'educació no pot ser un d'aquests, car és de les poques eines que ens resten per a la transformació de la Humanitat.
I vet aquí on comença el laberint en què ens perdem. Tots els estaments educatius (famílies, docents, alumnat, governants) es troben a algun dels esglaons de la societat que necessitam transformar.
Cadascun de nosaltres, potser inconscientment, ens conformam amb la contemplació de les ombres de la caverna; conscients de la nostra petitesa que no gosam alterar.
Cal alçar la veu, actuant consegüentment; perseverar en l'intent quan se'ns titlla d'adoctrinadors; mantenir-se amb força quan l'allau de burocràcia no aconsegueix apagar la vocació; resistir a l'estadística que menysté la veritable tasca; subsistir deslligant-se de la teranyina del desànim i la inèrcia, recuperant la dinàmica i recordar que la revolució o l'evolució serà des de i dins l'aula o no serà.
Ariadna ens proporciona el fil: l'educació que ens permetrà captivar, en el sentit més amorós del terme, el minotaure del sistema.
Des d'aquesta convicció, adreç aquesta carta:
Benvolguts alumnes,
Després d'un mes de confinament, el Ministeri d'Educació d'Espanya juntament amb les conselleries d'Educació ha decidit que tots promocionareu, i que només en casos molt excepcionals alguns podran repetir el curs. Podríeu pensar que tots estareu aprovats amb un 5.
Però ja haureu vist com les notícies apareixen un dia i al següent es modifiquen o es contradiuen: haurem d'esperar una mica, encara esperam instruccions més concretes del Ministeri.
Supòs que ara arriba el moment de fer mamballetes, pegar bots i celebrar que heu aprovat. Talment com si fos el dia de les notes, i rebre les felicitacions de famílies, professors, companys.
Aturau-vos un moment a pensar en les preguntes que ara mateix em passen pel cap: No importa fer res més fins que tornem a començar el curs? Començareu el 2020-2021 amb tot el que hauríeu d'haver après enguany?
I encara que penseu que l'après per aprovar els exàmens tanmateix s'oblida, els vostres cervells s'hauran exercitat gaire amb l'estudi? Haureu madurat prou? Encara que continuem les classes, l'estudi i les tasques virtuals, qui de vosaltres se les prendrà seriosament? Només aquells interessats per una nota superior al suficient o aquells que saben que amb un notable o un excel·lent a la primera i segona avaluació ja en tenen prou? I què passarà amb aquells que necessiten estímul, motivació, fins i tot competició, per aprendre i que tots sols a casa no en tenen? Es conformaran i no hauran tingut l'oportunitat de superar-se a si mateixos amb l'ajuda de les classes, de professors i companys?
Aquests polítics, que saben d'educació, que volen el millor per a vosaltres i pensen que no tots teniu els mateixos mitjans per seguir les classes virtuals, saben com molts de vosaltres heu fet mans i mànigues per estar connectats?, us han tingut en compte a vosaltres i a la vostra responsabilitat com a alumnes interessats en l'aprenentatge i la maduració que heu de seguir com a persones i ciutadans? O és que no es poden fiar de vosaltres? I la responsabilitat de les vostres famílies, que us animen a fer bé les feines, amb reflexió i concentració, que us estimulen a ser millors i arribar més lluny, l'han tinguda en compte? O és que no es poden fiar de les vostres famílies?
Durant aquests dies els professors hem fet esforços per adaptar tasques, classes, connexions (millor o pitjor, pensareu). On queda el nostre esforç, la preocupació pel vostre aprenentatge? O és que no es poden fiar de nosaltres?
Ens estan dient a tots que no sabem adaptar-nos a la situació, incapaços de responsabilitzar-nos; suposen que ens importa poc la vostra maduració; que, al cap i a la fi, tot es redueix a exàmens presencials, que som xifres i amb el 5 ens ha de bastar. Serà cert el que pensen de nosaltres?
Si heu llegit i reflexionat més enllà de la bona notícia, us haureu adonat que n'hi ha que no són tan bones. Ens posam tots a una i els demostram que som persones?, que volem esdevenir ciutadans responsables, informats i crítics?, que tenim l'inexcusable dret i obligació de fer un món millor?, que sense educació i cultura és impossible?
