De les 48 víctimes que varen poder exhumar a la primera fase d’excavació de la fossa de Porreres, només 14 han estat, de moment, identificades. La seva identitat es va fer pública la setmana passada al Consolat de Mar: Joan Canyelles, esporlerí i del Partit Socialista; Rafel Cifre, picapedrer comunista del Molinar; Llorenç Coll, pagès de Selva; Baltasar Moyà, picador de pedra de Capdepera; Gabriel Ferriol, murer, republicà i mestre d’obres; Joan Losa, pollencí i d’Esquerra Republicana; Mariano Galiana, funcionari de professió de Torrevieja; Guillem Frau, palmesà i d’Esquerra Republicana; Gaspar Macià, picapedrer de Campanet; Miquel Ques, socialista i de la UGT; Ignasi Picornell, fuster i del Partit Comunista, germà d’Aurora Picornell; Jaume Capó, ferroviari i socialista de Búger; Tomàs Seguí, socialista i batle d’Esporles; Pere Vallespir, carter i batle de Costitx.
Des de l’ARA Balears creim que la recuperació de la memòria és un acte de responsabilitat col·lectiva i, per això, anirem publicant converses amb els fills, els nets i els coneguts d’aquestes víctimes de desaparicions forçoses del règim feixista. Volem fer públics breus testimonis de familiars i amics perquè creim que és de justícia parlar de les persones que hi ha al darrere de cada un d’aquests noms, dels homes que es varen sacrificar per un ideal i que un règim il·legítim, il·legal i espantós va assassinar sense cap mena d’escrúpol. Volem donar veu a les famílies que varen patir aquesta pèrdua, a les famílies a qui les autoritats varen negar la desaparició i l’assassinat del pare, del padrí, del germà o de l’amic.
Durant més de quaranta anys, mares, filles i fills... d’aquestes víctimes del franquisme varen silenciar el seu passat. Primer, per sobreviure, per por de perdre les poques coses que els quedaven; després, perquè apareixia un benintencionat que els deia que era millor no remoure les ferides del passat, girar full, oblidar.
Per sort, entitats com la Memòria de Mallorca han contribuït a trencar barreres, i governs com el de Francina Armengol han fet una passa més i han possibilitat aquest procés d’identificació dels cossos. Des de l’ARA Balears entenem que cal dignificar les víctimes i recuperar la història, encara que només sigui donant breus pinzellades dels records dels familiars. Són14 homes, tenen noms i llinatges i tenien una vida.
