OPINIÓ
Opinió 19/02/2020

Del Parlament al carrer

Guillem Frontera
2 min

EscriptorDel que passa al Parlament balear, el comú de la gent no acaba d’assabentar-se’n, i no tan sols per la poca atenció que hi pugui prestar, sinó, sobretot, perquè la institució ha esdevingut un vulgar, groller mercat de propaganda electoral. Més culpa en tenen uns que els altres, òbviament, i en primer lloc els que no es dediquen seriosament a avaluar críticament l’acció del Govern, sinó a enverinar l’opinió pública.

És així, idò, que pagam per bo un parlament del qual no obtenim gaire profit. La baralla constant, la maledicència, l’insult i fins i tot la calúmnia no figuren en cap mètode d’aclariment de les coses –a més, el país no dona ni per fer maquiavels de pa amb fonteta.

Atès que el panorama no du camí de millorar –ans al contrari!–, d’alguna altra manera democràtica hauríem de poder resoldre aquesta manca de comunicació entre la ciutadania i el Parlament, sobretot pel que fa a uns quants temes d’importància crucial.

Té pensat aquest govern posar límits i fixar el decreixement de l’activitat turística? Consideren els nostres governants que ha arribat el moment de marcar el tan necessari sostre poblacional? Serien aquestes qüestions les premisses per a projectes en matèria d’energia, de consum de territori, de seguretat alimentària, etc.? Es prendran seriosament les altures polítiques que el català és una llengua/requisit i no una llengua/mèrit, perquè l’Estatut obliga les institucions públiques a fomentar-ne l’ús amb vista a la seva normalització? Per què hi ha hagut aquesta conjuració parlamentària en favor dels complements de 22.000 euros als fitxatges de Podem a la Península? Etc.

Plantejades al Parlament, d’aquestes qüestions no n’obtendríem resposta clara. Mitges veritats –o sia, grans mentides–, silencis i mirades cap a l’altre hemisferi. Per això els governants haurien de cercar la ciutadania i donar-li respostes clares. A no ser que l’ambient enrarit del Parlament serveixi a tothom per amagar les veritats a l'habitació de les rates i fer veure que s’ha desratitzat el país.

stats