OPINIÓ

Anam desbocats

CRISTINA ROS
CRISTINA ROS

Els sindicats han denunciat l’excés d’hores que fan les persones que treballen en l’hostaleria i la construcció a Balears. Les Kellys, aquest estiu, apuntaven directament a la sobreocupació dels establiments com un dels motius de la càrrega de treball. La sobreocupació és una irregularitat sobre la qual hi hauria d’haver fèrries mesures de control públic per les conseqüències, ja no només laborals, sinó socials i mediambientals.

Fa només unes setmanes, l’ARA Balears informava exhaustivament de l''altre' negoci del lloguer de cotxes: les Illes s’han convertit en els darrers anys en l’aparcament i el camp de rodatge, no només d’Espanya, sinó d’Europa, d’un parc automobilístic d’unes dimensions que fan feredat, i tot per aconseguir un lucre suculent en la compravenda de cotxes via evitar impostos. Una altra irregularitat que es consent o, si més no, no es regula prou, això quan no es fa el que sol passar, que és mirar cap a un altre costat. D’aquest altre negoci, les conseqüències les tenim cada dia a les nostres carreteres. Una altra sobreocupació consentida. 

Aquest mateix diumenge també informàvem de la tendència a l’alça del nombre de creuers que arriben especialment al port de Palma. A més de la contaminació i d’altres herbes que ens hem de menjar dels immensos hotels flotants, la conseqüència més directa és la càrrega de persones que, durant un parell d’hores, han d’aguantar els carrers de Ciutat. Un altre indicador de confirmació està en la notícia que també publicàvem aquest diumenge que el 64% dels comerços del centre històric són per als turistes. Canviam la identitat. Que aquest octubre estigui previst que a Palma hi arribin un 13% més de creuers que el mateix mes de l’any passat és la prova més clara que no només no hi ha mesures de limitació d’aquest negoci, sinó que s’està esperonant. 

Aquest dilluns, IB3 enfocava cap a Campos. Sigui per l’augment dels preus dels habitatges a Palma i als seus voltants, sigui perquè el Consell hi promou l’autopista, o per les dues coses alhora, el fet és que la construcció i la immobiliària a Campos s’han reactivat en els darrers mesos de manera alarmant. Es pot controlar o aturar des de les administracions públiques? Al menys el que sí que es pot és no contribuir-hi. 

Podríem esmentar les pedreres, l’activitat de les quals s’ha accelerat sobre manera a causa de l'increment en el sector de la construcció. Podríem parlar dels fondejos, del negoci de la nàutica, de les carreres de cotxes, dels ciclistes o de les maratons. Podríem continuar en aquest sentit fins a esgotar-nos, perquè els símptomes són molt nombrosos i del tot evidents.

Tornam a anar desbocats. Això vol dir sense control. I a una el que li sembla més greu és que això genera cada vegada més descontentament. I que si la percepció de pèrdua de qualitat de vida creix, com està creixent, i si no es prenen decisions polítiques clares per posar fre, les conseqüències poden ser encara molt més greus. Les eleccions autonòmiques, insulars i municipals són prou a prop, i aquí un canvi polític només pot dur una acceleració de tots aquests mals. 

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF