L’EDITORIAL

Amplitud de mires davant l’adeu definitiu d’ETA a les armes

Sobta pensar que el darrer mort causat per ETA és de fa just set anys, perquè fa l’efecte que ha passat molt més temps. De fet, aquest jove diari, ni en la seva edició de Barcelona (novembre de 2010) ni en la de les Balears (maig de 2013), no ha hagut d’informar mai d’un atemptat etarra. Per això l’anunci que ETA prepara el desarmament total i unilateral, i en una data tan pròxima com el 8 d’abril, té molt de notícia amortitzada, de revival, fins i tot d’anacronisme. Avui, però, és un bon dia per subratllar que, després de dècades de sang i patiment, Euskadi viu en pau i avança en la convivència. I, en aquest context, l’únic que sembla que no se n’ha assabentat és el govern del PP. Com va dir a l’ARA l’expresident del PSE i un dels principals impulsors del procés de pau, Jesús Eguiguren, “a Espanya el Congrés no ha fet cap declaració felicitant-se per la pau”.

Però la miopia del PP i el seu desinterès per accelerar el final d’ETA no ha impedit que la pressió efectiva de l’esquerra abertzale i la societat civil en general hagi convençut els darrers vestigis de l’organització terrorista que el millor que pot fer és plegar veles. Després del desarmament, quedarà potser l’escenificació definitiva de la dissolució de la banda armada, responsable de la mort de 829 persones durant gairebé sis dècades d’activitat. Però això quedarà només per als registres històrics; la realitat és que la societat basca ja fa anys que està immersa en un procés de reconciliació que, malgrat la incomoditat d’alguns, resulta ja imparable. Així, exetarres responsables de desenes d’assassinats com ara Urrusulo Sistiaga i Idoia López se n’han penedit i han demanat perdó a les víctimes. D’altres s’han atrevit a reunir-s’hi cara a cara. Tot plegat forma part d’un procés sens dubte molt dolorós però necessari per superar el trauma d’una generació copejada per la violència.

En aquest context és necessari demanar al govern espanyol amplitud de mires, que abandoni la temptació revengista i que faci passes per aproximar la reconciliació, com ara l’acostament dels presos. Un cop derrotada ETA, consolidar la pau ha de ser l’únic objectiu del govern, i no cercar rèdits polítics a través d’una improbable imatge de rendició que difícilment es produirà. Entre tots hem d’ajudar a girar full d’un dels períodes més negres de la història recent.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF