L’endevina el portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, amb l’habitatge: o es prohibeix la compra als no residents o el futur dels joves i no tan joves illencs pinta negre.
Als països de l’Europa occidental i nòrdica viuen 220 milions de persones. D’ells, un 40%, uns 90 milions, tenen ingressos superiors als illencs i, per tant, més opcions de comprar un habitatge.
Per què el volen aquí? Perquè fa dècades que els insistim perquè vinguin a passar-hi les vacances, que se n’enamorin, també els hem insistit que lloguin habitatges. Després, per què no, que els comprin.
I ells ho han fet i ho fan. Tant, que a municipis com Andratx ja tenen el 50% de les propietats en mans seves. Propietats venudes pels mateixos illencs, que, amb tot el dret i la incoherència del món, venen a qui més paga i després es lamenten perquè els fills no poden comprar res.
Són molts més, tenen més renda i volen continuar comprant. Pensar que fer més cases és una solució és no voler veure el problema. El mercat operarà sigui quin sigui el nombre de pisos que es facin, tret dels d’estricta protecció oficial.
L’Estat ja ha mogut fitxa perquè les Canàries obtinguin una dispensa de la UE per limitar-hi la compra. No ens ha de valer que se’ns digui que l’altre arxipèlag és territori ultraperifèric. Som territori ultramassificat i ultraprecaritzat pel que fa a l’accés a l’habitatge.
No és impossible. Cal aconseguir que l’Estat, únic interlocutor amb la UE, entengui la situació d’urgència. Cal un informe ben fet, no ple d’errades, que expliqui una cosa molt senzilla: els joves illencs no tindran mai casa seva si no es limita la compra als estrangers.
