06/04/2021

7/4: Tot o res

1 min

Hi ha una tradició en el catalanisme que té vocació de governar el país tant com pugui. I que fa seva qualsevol escletxa per governar, amb la convicció i l’esperança que si es fa bé, aquesta escletxa es podrà fer més gran (a més de fer més sòlid el país). Seria la tradició, posem per cas, de Prat de la Riba, que ajuntant i aprofitant el poder estantís de quatre diputacions va crear la Mancomunitat, que va fer avançar la modernització i la consciència nacional del país. Però també hi ha en el catalanisme una altra tradició, més calderoniana, que és la del tot o res, o caixa o faixa. Si no ho pots tenir tot, prefereixes quedar-te sense res i fas un gest ostensible de rebuig d’aquella part de l’autogovern a la qual podries accedir. Em sembla que la primera de les tradicions ha donat més bons resultats al llarg de la història. Però qualsevol de les dues estratègies és legítima, tot i que és molt difícil mantenir-les totes dues a la vegada. Diria que una part de les tradicions que conflueixen en Junts per Catalunya (i en el seu electorat) són de la primera mena, de les que tenen vocació i voluntat de govern. Però segurament també n’hi ha de les altres, de les del tot o res. Aquests dies s’ha de veure si són compatibles. I quina és més forta.

stats