2026, Any Joan Alcover i Blai Bonet
Ja som a març del 2026 i això vol dir que estam de ple dins la celebració de l'Any Joan Alcover i de l'Any Blai Bonet, simultàniament. De l'autor de La Balanguera se'n commemora el centenari de la mort, mentre que del poeta santanyiner en celebram els cent anys de la naixença. Evidentment els centenaris i altres números més o manco rodons són simples pretextos, com també ho és el motiu, si van néixer o van morir o van fer la primera comunió. Allò que compta és la voluntat, i el fet, de celebrar la memòria i l'obra de dos dels nostres més grans poetes. Sempre és bo recordar allò que va dir T. S. Eliot, que els pobles que no honoren els seus poetes són pobles bàrbars. Els mallorquins (com els menorquins, els eivissencs i els formenterers) no en som, de bàrbars, i per això no ens descuidam de retre honors als poetes, que són aquells que fan anar més lluny i més amunt la llengua de la tribu. Que en el nostre cas, com sap tothom tret d'algun ase recalcitrant, és la llengua catalana.
No parlam, repetim-ho, de dos qualssevol. Joan Alcover és un dels autors més destacats del romanticisme català de finals del segle XIX i començaments del XX, i juntament amb Miquel Costa i Llobera (un altre gegant, com el seu Pi de Formentor) són els cappares de l'anomenada Escola Mallorquina, un moviment que va ser troncal per a l'evolució de la literatura escrita en català cap a la plena modernitat. Alcover, a més, ja ho hem dit, és l'autor de La Balanguera, un poema que no tan sols té un alt valor simbòlic per a ell mateix, sinó que (en la versió musicada per Amadeu Vives) és l'himne oficial de Mallorca del 1996 ençà. L'obra d'Alcover excel·leix en els poemes elegíacs, en els planys (com es comprèn fàcilment a partir de la seva vida, tan dissortada pel que fa a pèrdues sensibles: va enviudar dues vegades, de Rosa Pujol i Maria del Haro i, dels cinc fills que va tenir amb totes dues, en van morir quatre). Afirmar que poemes com La relíquia i Desolació són mereixedors de figurar en qualsevol antologia del romanticisme tardà europeu, no és cap exageració.
Blai Bonet, per la seva banda, és un visionari místic i sensual, autor –com a poeta i com a novel·lista– d'una de les obres literàries més apassionants, exaltades i il·luminadores del seu temps, comparable sense problemes a les d'altres grans autors coetanis seus, com el grec Katzanzakis i l'italià Pasolini. Els versos de Bonet van impressionar Lou Reed, que els va recitar amb entusiasme, i la grandesa de la seva obra no fa més que augmentar amb el temps, entre altres coses mitjançant la influència que ha exercit damunt successives generacions posteriors d'escriptors. Els joves se senten atrets per Blai Bonet, perquè Blai Bonet va ser i continua sent sempre jove.
Els dos centenaris parteixen d'entrada havent resolt, i molt bé, la necessitat principal quan parlam d'escriptors: que la seva obra estigui disponible. Acaba de sortir una nova edició, magnífica, de les Poesies completes de Joan Alcover, a cura d’Ignasi Moreta, a Edicions 62. La poesia també completa de Blai Bonet es troba en un volum ja mític d'Edicions de 1984, a cura de Nicolau Dols i Gabriel de la S. T. Sampol i pròleg de Margalida Pons, que s'acaba de reeditar corregit i augmentat. Les novel·les les trobam reeditades a Club Editor (tot just acaba de sortir la incendiària Haceldama), i els dietaris, també indispensables, estan disponibles gràcies a l'editorial Adia. Tot a punt, per tant, perquè les institucions, escoles, instituts, universitats, escriptors, mitjans de comunicació i tot quisqui ens posem a alcoveritzar i blaibonetejar els Països Catalans.
