02/09/2022

2,5 milions de persones a la vegada a les Balears és excessiu

2 min

La història recent de les Balears és la dels rècords. Durant mig segle, s’ha produït una transformació total del model de producció, i de la societat illenca. Sovint s’afirma que les Balears han apostat pel monocultiu del turisme, però possiblement seria més cert afirmar que no hi ha hagut manera d’evitar que les Illes tinguessin aquesta gran dependència d’un negoci que, en el moment de la seva eclosió, resultava molt rendible i distribuïa molta riquesa entre la població.

Era, per tant, complicat fugir de la temptació de generar més recursos i d’obrir els braços a una activitat que batia rècords any rere any. Amb el temps, però, aquests rècords també varen començar a tenir un caire més preocupant perquè, per mantenir el ritme ‘estadístic’ d’augment del PIB, calien més i més visitants i, per tant, més i més treballadors per donar-los servei, i per construir hotels i totes les infraestructures associades. I, per si fos poc, moltes veus començaven a alertar que, per continuar amb la mateixa progressió, s’estaven posant al límit els recursos naturals i es perdien posicions en el rànquing d’ingressos per habitant.

Dit en altres paraules: ja fa anys que incrementar el nombre de visitants no era sinònim de major productivitat i, a més, començava a afectar negativament la qualitat de vida, sobretot per la concentració exagerada en uns pocs mesos a l’any. L’ecologisme va aconseguir salvar molts topònims de l’eufòria constructiva associada al turisme, però després va haver d’evolucionar i posar en qüestió els grans nombres. No bastava salvar un espai d’alt valor ambiental, si el creixement posava en risc l’aigua, l’aire o feia irrespirable els pobles i ciutats a l’estiu.

Una vegada més, l’acció política ha anat incorporant, amb lentitud, el clam de la societat civil sobre la necessitat de dibuixar unes illes més sostenibles. S’han fet importants desclassificacions, com el decret llei de mesures del 2020, i s’han dibuixat plans territorials com el de Menorca, que encara avui són un exemple. Però altres, com la revisió del Pla Territorial de Mallorca i plans generals com el de Manacor o Palma, podrien haver estat més agosarats. Avui, hi ha edificat per a 2 milions de persones, entre turistes i residents. L’ARA Balears avança l’estudi normatiu del Govern que fixa en almenys 350.000 –i, segons els experts, fins a 500.000– la capacitat legal que encara poden suportar les Illes. Una xifra per a la reflexió, en ple debat sobre la saturació i, sobretot, perquè el canvi climàtic ja no és un anunci de futur, sinó una realitat.

stats