13/6: La llei del lloguer

No m'agrada la llei del lloguer. Em sembla més benintencionada que justa i crec que no preveu la complexitat i els matisos associats a la propietat en una societat com la nostra, amb amples capes mitjanes i amb la necessitat d’incentivar l’estalvi i la inversió. Dit això, estic absolutament en contra que el govern espanyol impugni aquesta llei. Perquè, m’agradi més o menys, és la llei que surt del Parlament votat pels catalans. Això no fa obligatori trobar-la bé. S’ha de poder criticar. Però a qui no li agradi la llei, però es consideri sobiranista, el que ha de fer és convèncer els catalans per canviar-la. No pas esperar i aplaudir que la tombi el govern o els tribunals espanyols. Creure en la sobirania és això: defensar les decisions del Parlament de Catalunya tant quan t’agraden com quan no t’agraden. No s’hi val ser sobiranista només quan des de les institucions catalanes legislen a favor del que tu creus. Va ser l’immens error de la dreta catalana als anys trenta en el debat sobre la llei de contractes de conreu. Però és un error que es pot cometre des de tot el ventall ideològic. Defensar la sobirania només quan em va a favor. Voler tenir una casa pròpia només si m’agrada el color de què la majoria la vol pintar.

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor.