Xavier Gosé
Glosa d’Eugeni d’Ors, Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), a La Veu de Catalunya (24-XI-1915). Avui fa 100 anys de la mort de Xavier Gosé (Alcalá de Henares, 1876 - Lleida, 1915), un referent universal del Modernisme artístic, il·lustrador atent a les novetats, àrbitre català dels cànons de bellesa femenina que s’imposarien al segle XX, autor d’un conjunt d’obra gràfica molt cotitzada arreu.
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLa recerca febrosa de la modernitat consumí aquest home, com la recerca febrosa de l’altura consum la bugia que s’ha encès. Xavier Gosé, com Baudelaire, fou un gran il·lús en el desig de trobar una bellesa nova. Mes la que vol trobar bellesa nova és tan folla recerca com la que aspira a trobar un pecat nou. Tan folla i no menys mortal. Hi ha sens dubte matisos inèdits lligats a anècdotes del dia, a moderns costums. Però els grans temes són eterns. Quin artista no ha somniat en substituir-los? A qui no ha temptat la invenció absoluta? Però el més fort veurà en això una temptació de camí, una temptació més. I, decidit o amb recança, passarà ultra. Xavier Gosé fou, dins la follia de la seva recerca, lúcid, honrat, meravellós. Ja ho dèiem, arran de la seva mort: una part important de l’art contemporani ve d’ell i de la seva imaginació. Potser també n’ha vingut una part de la moda. La influència d’aquest dibuixant català en les arts del món, únicament l’historiaire futur i ricament documentat sabrà totalment esbrinar-la.
