06/01/2021

Sobrietat i goig

2 min

Comença, a partir d'avui, un mes de sobrietat etílica i alimentària, i no dic de gimnàs perquè els gimnasos, en aquesta nova vida que fem tots, estan de moment tancats. Però és moment de parlar dels productes que tenim pel voltant i de proposar-nos comprar-los. Per què? Perquè són nostres? Sí, però sobretot perquè són bons.

Tothom consumeix allò que coneix, de manera, diguem-ne, orgànica. Els de la Ribera del Duero consumeixen –m’he mort d’enveja, veient-ho– amb perfecta naturalitat el vi que fan. Coneixen aquella varietat, la veuen a casa des de petits, i tots els bars i restaurants la tenen (a bon preu). Els asturians estimen la sidra i quan vas a una sidreria t’admires de la perfecció del tirador, tan acostumada, tan natural. Un tirador dolent, en una sidreria asturiana no hi posaria els peus; cap dels parroquians l’acceptaria. Perquè allò és seriós. A la Xampanya no hi ha dubte de quines bombolles s’han de prendre, i tot al teu voltant fa que les respiris, que te les vulguis beure i que, com el frare famós, exclamis que “estàs tastant les estrelles”.

A Catalunya tenim pa amb tomàquet, tòfona, fuet, bull, bisbe, espetec, mar-i-muntanyes espardenyes, gambes, xató, crema cremada, pa de pessic, pets de monja, calçots, bolets, fruita seca, fruita dolça i vi tan diferent que amb totes les denominacions d’origen podríem fer un àpat de dalt a baix, començant per les bombolles, passant pels blancs, pel negres, i acabant amb els rancis. Tenim restaurants de tota mena (fins, informals, innovadors, de tall, moderns, clàssics, petits, grans...). Ho dic pel que ha destruït la covid, esclar, però ho dic, sobretot, perquè la bona notícia és que tenim productes meravellosos, i el més sensat és que ens els regalem, també, sobretot, nosaltres.

stats