Misc 06/11/2021

Què han fet altres països?

Fa dues dècades que Suècia aplica el model abolicionista, mentre que els Països Baixos opten per fer de les prostitutes un reclam turístic

Núria Vila Masclans / Mar Bermúdez / Laia Forès
5 min
Un carrer solitari de l'anomenat Barri Vermell d'Àmsterdam, un reclam turístic a costa de les dones prostituïdes
Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores? Desplega
1.
Prostitutes, ¿víctimes de la violència o treballadores del sexe?
2.
“Si no lligàvem ràpid agafàvem el cotxe i anàvem de putes”
3.
Prostitució: un negoci de cinc milions d'euros al dia
4.
Què han fet altres països?
5.
La prostitució divideix l'esquerra al Congrés
6.
"Sempre m'havien dit que era culpa meva perquè un cop vaig dir que sí"
7.
"Em vaig dir, d'acord, ho faig per tirar endavant"
8.
"Sobrevisc comercialitzant el meu cos"
9.
"Vaig deixar el club perquè pel meu compte guanyava el doble que Zapatero"
10.
“No podia permetre que els meus fills no tinguessin ni regals de Nadal”
11.
Treure poder a la policia, donar-lo a les prostitutes
12.
La indignitat de regularitzar la prostitució

Barcelona / ParísEspanya és un dels pocs països de l'Europa Occidental que s'ha resistit a donar un marc legal a la prostitució, i ara té l'experiència dels dos models majoritaris per aprendre dels errors i els encerts.

1.

Suècia: pioner en multar clients i proxenetes

Acabar amb la demanda per acabar amb la prostitució. Aquesta és la idea darrere del model de Suècia, que el 1999 va ser el primer país del món a aprovar una llei que penalitzava la compra de serveis sexuals, però no la venda. D’aquesta manera, el país escandinau il·legalitzava la prostitució sense criminalitzar les prostitutes, però sí els clients i els proxenetes, ja que es castiga qui opera un bordell o es lucra dels serveis d'una prostituta. El model suec, que es basa en la idea que les prostitutes són víctimes, ha servit d'exemple per a una desena de països, com Noruega, Irlanda, França, el Canadà i Israel.

Segons Mats Paulsson, expert en prostitució de l’Agència Sueca d’Igualtat de Gènere, "el principal efecte de la llei ha sigut convertir la compra de sexe en una cosa socialment inacceptable". “Deu anys després d’implementar la llei vam comparar-ho amb els països veïns, i l’acceptació social era molt més alta a Dinamarca, per exemple, que a Suècia", explica.

La legislació sueca preveu multes o una pena de fins a un any de presó, tot i que el govern va anunciar l'any passat que estava estudiant eliminar les sancions econòmiques i preveure només el càstig de presó, per incrementar l'efecte dissuasiu. També va suggerir modificar la llei per castigar les persones que paguin a prostitutes a l'estranger. En un dels últims sondejos sobre hàbits sexuals, el 9% dels homes suecs afirmaven haver pagat per sexe almenys una vegada i, d'aquests, el 80% ho havien fet a l'estranger. Segons Paulsson, el percentatge d'homes que paga per sexe fa deu anys que es manté estable entre el 8% i el 10%, però alerta que les plataformes online n'estan fomentant l'augment.

2.

França: multes al client i ajudes per a les prostitutes que vulguin deixar l’activitat

A França fa cinc anys que prostituir-se ha deixat de ser un delicte i es penalitza el client. La llei que el socialista François Hollande va impulsar el 2016, basant-se en el model suec, preveu multes de 1.500 euros per als clients, que poden arribar als 3.750 en cas de reincidència. La filosofia que hi ha darrere la llei és l’abolició de la prostitució, però l’objectiu està lluny de complir-se. Es calcula que a França hi ha entre 30.000 i 50.000 persones, majoritàriament dones, que exerceixen la prostitució, el 93% de les quals són estrangeres.

La llei preveu oferir permís de residència a les treballadores sexuals estrangeres víctimes de proxenetisme o de tràfic de persones que denunciïn els seus explotadors, així com ajudes econòmiques i un acompanyament de reorientació professional a les que vulguin deixar l’activitat. Les associacions del ram, però, asseguren que la llei no funciona: falten mitjans econòmics i les xifres de dones que s’han acollit als programes per deixar la prostitució o que han denunciat el seu proxeneta són molt baixes.

La llei va generar molta polèmica i la majoria d’associacions de prostitutes denuncien que ha empitjorat les seves condicions de vida, que ha afavorit les relacions sense protecció i que ha obligat les prostitutes a buscar llocs més solitaris per poder trobar clients, fet que augmenta la seva inseguretat i dispara les agressions contra el col·lectiu. Gran part de l’activitat per trobar clients també s’ha desplaçat a internet, un fenomen que ha fet augmentar la prostitució de menors des del 2016, segons les associacions. 

Tot i la polèmica, el govern francès no té intenció de fer marxa enrere. La norma va rebre l’aval del Consell Constitucional francès —el màxim òrgan consultiu sobre la constitucionalitat de les lleis— i ara només està pendent de la resposta del Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha de resoldre les denúncies presentades el 2019 per més de 200 prostitutes. 

3.

Nova Zelanda: drets laborals, però no per a les migrants

Considerar les treballadores sexuals com persones actives al món laboral i que tinguin accés a la sanitat pública i dret de baixa i de vacances, entre d'altres, és el que preveu la llei de reforma de la prostitució aprovada el 2003 a Nova Zelanda. La descriminalització de la prostitució al país es va fer amb la participació de les mateixes prostitutes, que van ajudar a entendre la llei i perfeccionar-la. El resultat va ser la legalització tant de la feina de carrer com en bordells, així com del treball per compte propi i sota contracte d'un tercer. En aquest últim cas, cal un certificat per fer-ho. Fins a quatre treballadores poden organitzar-se com a iguals sense necessitat que cap tingui control sobre les altres. La prostitució continua penada quan implica menors de 18 anys.

Assegurar els drets humans de les prostitutes és un dels objectius que acompanya el text d'aquesta llei que, entre d'altres, reserva el dret de les treballadores sexuals a rebutjar una feina, encara que ja s'hagi pagat. Les prostitutes tenen dret a establir les seves condicions, i tant elles com tercers implicats han de vetllar per la seva seguretat i salut sexual en tot moment.

Un punt diferencial destacat en la legislació de Nova Zelanda és el matís respecte a les persones migrants. Malgrat ser una activitat legal, aquest col·lectiu no pot obtenir un visat de feina per treballar com a prostitutes o per dirigir un prostíbul, en una mesura proteccionista per complicar la instal·lació de xarxes mafioses o de tràfic de persones. A més, si es tracta d'una estrangera que disposa d'un visat temporal o permanent amb condicions especials, dedicar-se a la prostitució pot ser penat amb la deportació.

4.

Països Baixos: el país del turisme de prostitució

El país del barri vermell, del turisme de prostitució, dels carrers amb llums vermells i aparadors plens de dones oferint-se. Aquesta imatge és possible als Països Baixos perquè els bordells són legals des de l'any 2000, quan es va aixecar la prohibició dels prostíbuls i el proxenetisme. Amb la imposició de llicències que reconeixen els bordells s'assegura el compliment d'unes mínimes condicions que pretenen protegir les treballadores i la salut sexual de les relacions mantingudes i, a la vegada, facilitar la persecució del tràfic de persones amb penes de fins a vuit anys de presó. Però aquesta llei no va anar acompanyada d'una llei que regulés la prostitució.

Segons dades de l'oficina pública d'estadística neerlandesa, es calcula que la prostitució genera entre 400 i 600 milions d'euros l'any i que hi ha entre 20.000 i 30.000 prostitutes, de les quals dos terços són estrangeres, un fet que acostuma a anar molt relacionat amb el tràfic de persones i l'explotació sexual.

El debat continua obert respecte a la necessitat de crear una llei específica de la prostitució. De moment, el que recull el text de l'any 2000 és que es reconeix la prostitució com a professió als Països Baixos, cosa que atorga a les treballadores sexuals els mateixos drets i deures que qualsevol altre treballador del país. Així doncs, per exemple, paguen taxes en funció dels seus guanys i els bordells paguen impostos i la Seguretat Social a les prostitutes.

Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores?
Vés a l’ÍNDEX
stats