Perill de bumerang ideològic
L'EUFÒRIA per la Via Catalana donarà pas, les pròximes setmanes, a algun tipus de depressió postpart. Tot i que el procés estigui immers en una dinàmica d'acceleració constant que, vist el bloqueig espanyol, segurament és inevitable, els temps polítics no són els del carrer. Els temps polítics són els del diàleg de sords entre governs -a veure qui passa pel menys dialogant-, els de la batalla diplomàtica -tot i els gols letó i lituà, aquí Espanya juga amb avantatge-, els del relat ideològic -anem prou bé- i els del combat jurídico-polític -de moment, taules.
La Via ha suposat un gran pas endavant, però alerta, perquè quan vas de guanyador hi pot haver un efecte bumerang: això és el que ara proven els que miren de dibuixar l'aclaparadora majoria sobiranista com una piconadora que castiga la dissidència, fruit d'un esperit en realitat poc democràtic. Es tracta de fer passar el moviment per excloent, per obsedit. I per insensible als problemes quotidians de la gent, a la crisi. Vist el caràcter ideològic tan divers, pacífic, festiu, fins i tot ingenu, de la gentada que va sortir per la Diada, és difícil de sostenir, però s'està escrivint. I també s'està escrivint que tot plegat és una lluita entre dos extrems radicalitzats, de manera que els defensors de l'estat propi són col·locats a l'altura de la dreta espanyola que exigeix a crits, i si cal a cops, una recentralització per decret.
Aquests són alguns dels símptomes que pot generar la depressió post-Via. L'antídot? Pensar que la criatura és preciosa. I cuidar-la.
