El pelegrinatge d’un “pecador” a la Meca

Nova YorkOrganitzar una trobada amb el cineasta Parvez Sharma és semblant a quedar amb un espia. Demana que la cita sigui en un lloc públic i deixa molt clars els seus límits: no es pot parlar del seu marit, ni dels seus amics, del seu barri a Manhattan o de la seva família. La seva discreció neix del fet d’haver crescut gai en una ciutat musulmana de l’Índia, però encara es va incrementar més després que el 2007 estrenés el documental A jihad for love [Una lluita per amor], un reflex de la lluita dels homosexuals musulmans per reconciliar-se amb l’islam. Després d’aquest documental Sharma va ser titllat d’infidel i ha rebut més amenaces de mort de les que recorda.

El seu nou film, A sinner in Mecca [Un pecador a la Meca], sobre el seu Hajj -pelegrinatge a l’Aràbia Saudita que tot musulmà ha de fer almenys un cop a la vida- del 2011, situa el cineasta en una situació d’encara més risc. A l’Aràbia Saudita l’homosexualitat està penada amb càstigs físics, presó o fins i tot pena de mort. I si bé la policia religiosa permet les selfies o els vídeos de curta durada, prohibeix als pelegrins les llargues gravacions del Hajj, que cada any atreu més de tres milions de fidels. En un moment del documental -gravat en gran mesura amb un telèfon mòbil -el narrador sembla que anticipa la tragèdia que va tenir lloc dijous als afores de la Meca, on, segons les últimes xifres fetes públiques ahir, van morir 769 pelegrins i 934 més van quedar ferits en una allau humana . “Aquest és el lloc de les estampides”, diu la veu en off al film.

Reconciliar fe i orientació sexual

Sharma espera que A sinner in Mecca inspiri preguntes entre els musulmans de tot el món perquè, segons assegura, “la reforma de l’islam s’està endarrerint massa”. “Potser els musulmans com jo seran els reformadors”, afegeix. Natural de la ciutat índia de Saharanpur, el cineasta va créixer sotmès a un constant assetjament pel fet de ser gai. Trobava consol en les revistes de Bollywood de la seva mare, i passava hores retallant les fotografies de les seves estrelles preferides de cinema. Amb les imatges dissenyava pòsters de les pel·lícules que ell somiava fer algun dia. “Era una realitat alternativa que em vaig crear a mi mateix perquè el món real no semblava que m’oferís gaire cosa més”, diu Sharma.

Tot i que admet que el viatge a la Meca l’“aterria” pel fet de saber que podia morir a mans dels saudites, assegura que es va sentir cridat a fer el pelegrinatge. “No estic lluitant contra l’islam, sinó contra la versió saudita de l’islam”, argumenta. En aquest sentit, el cineasta es refereix al wahhabisme -la branca de l’islam predominant a l’Aràbia Saudita- com una forma religiosa “regressiva, cruel i puritana”.

Les exigències físiques del Hajj

Més enllà de la crítica evident al fonamentalisme religiós, el nou documental de Sharma retrata l’exigència física del Hajj: incansables nits de viatge, marees de persones sota una forta calor i llargues jornades sense aigua a la vista. També mostra el munt d’escombraries que els fidels deixen al seu pas. “No hi havia res sagrat en aquells carrers”, afirma Sharma, recordant els munts de bosses de plàstic, ampolles d’aigua i papers escampats per terra. I explica que un company de viatge li va dir: “M’alegro que no es permeti als no musulmans, perquè el món occidental no pot veure això”.

En un moment del viatge la policia va descobrir el cineasta gravant, li va confiscar el telèfon mòbil i va esborrar-ne el contingut. Tot i el seguit d’experiències desconcertants, però, Sharma assegura que el Hajj l’ha fet millor musulmà.