El mercat: un microcosmos de l'economia francesa
No hi ha un lloc més emblemàtic de l'estat mental del consumidor que els encants del Mercat de les Puces. El nom el va rebre als seus inicis, als anys 70, pels mobles plens de puces que portaven els venedors, més aviat drapaires, amb carros plens d'andròmines que trobaven per les escombraries de París. Expliquen que unes dècades més tard Pablo Picasso solia voltar pel mercat cercant inspiració. A la pel·lícula Midnight in Paris rodada per Woody Allen el 2011, el mercat surt en una escena clau. Avui el mercat és una mena de microcosmos de l'economia francesa, amb molts venedors a l'aire lliure venent robes, sabates i complements barats per a compradors d'ingressos baixos, al costat de milers de botigues d'antiguitats i curiositats pensades per a un públic ric.
Diumenge passat, prop d'on s'asseia Hamidou Debo a l'espera de clients, Lauriane Barclais, una agent de finances públiques franceses, m'explicava que ella i el seu xicot estaven reduint despeses de manera dràstica, i pràcticament havien deixat d'anar a restaurants. Fent tot un extra, la Lauriane s'havia gastat 125 euros en un abric d'hivern, però només perquè tenia un descompte del 50%. Tot és més car: el menjar, els lloguers... però els sous són els mateixos", deia la Lauriane. "L'economia no va bé, i no veig que millori pas".
