El Liceu que volem

BarcelonaSi no hi ha sorpreses d'última hora, el 4 d'octubre es farà oficial el nomenament de Roger Guasch com a director general del Liceu. Serà seva la responsabilitat de decidir com ha de ser l'equipament cultural del país amb el pressupost més alt, 39,2 milions d'euros, molt per sobre dels del TNC (10 milions), el MNAC (13) o L'Auditori (19). Abans de conèixer què decidirà el nou gestor, diverses persones que coneixen bé el teatre de la Rambla expliquen quin Liceu volen.

Josefina Bas

El més important és que el Liceu sigui un estendard de la cultura de Barcelona, i que tota la ciutat el senti com a propi. També ha de consolidar i fer créixer el seu prestigi internacional construint un projecte coherent. Això requereix un director general brillant que s'envolti d'un equip competent capaç d'il·lusionar tant els abonats com els no abonats, i també els mecenes i els patrocinadors. Pel que fa a la programació, hauria de trobar un equilibri entre el que omple butaques i el que ens educa i ens ajuda a apreciar obres menys freqüents, sobretot del segle XX, perquè el Liceu és un teatre públic. És a dir, no m'agradaria que es convertís simplement en un teatre de repertori. Sempre des de l'excel·lència, hauria de combinar produccions més convencionals amb d'altres d'arriscades, tot i que no cal que tot sigui la metralleta i la gavardina. També podria recuperar el Foyer per a produccions més experimentals, noves veus i òperes de cambra, i promoure cursos formatius d'iniciació a l'òpera.

El Liceu del futur ha de mantenir el nivell de qualitat vocal dels últims anys i incrementar la presència de veus de la casa. I és molt important que segueixin millorant l'orquestra i el cor: són dos pilars del Liceu.

També ha de cuidar més l'abonat que aposta per tota la temporada i inventar fórmules per omplir les butaques que no s'han venut, en comptes de regalar-les. Sobretot és important establir estratègies de preus dirigides als joves.

Joaquim Garrigosa

Catalunya ha de seguir tenint un teatre nacional d'òpera que estigui posicionat com un dels grans teatres d'òpera europeus que ja és en aquest moment. Amb un repertori ampli que depassi el món operístic del segle XIX, amb propostes diverses que comprenguin òpera barroca, clàssica, del segle XX i de l'actualitat. Amb una atenció a la creació operística de la cultura catalana entesa en sentit ampli. Per això cal que les propostes artístiques mantinguin la presència de cantants de l'escena internacional a l'hora que ha de treballar per la descoberta i projecció dels artistes catalans. En aquest sentit, la presència, en determinats títols, d'un doble cast és una acció que pot ajudar a facilitar aquest aspecte. Aquestes activitats poden aprofitar la versatilitat dels espais més petits i menys convencionals com el Foyer, on es poden fer propostes més trencadores.

I finalment caldria trobar també una nova estructura de preus que fes possible mantenir els necessaris ingressos propis amb una política d'acollida als diversos públics interessats sense exclusió.

Ramon Gener

Tinc moltes preguntes, però molt poques respostes. No sé com ha de ser el Liceu, però tant de bo fos com el que teníem abans, just després de l'incendi, quan la gent sabia que el Liceu era de tots. Aquell eslògan, "El Liceu de tots", era veritat, i cal recuperar-lo.

La programació artística i la gestió econòmica són coses molt importants, però ara potser haurien de passar a un segon terme per concentrar-nos a fer que la gent de tot Catalunya sàpiga que el Liceu també és d'ells, que és un equipament públic de tothom i obert a tothom; que no és una relíquia del segle XIX només per a determinada gent. I la direcció del Liceu s'ho ha de creure. Jo em crec que el Teatre Nacional és de tothom, però la gent no sap que el Liceu és de tothom. Això és el més important que cal fer.

Xavier Marcé

El Liceu és la despesa mes important de la conselleria de Cultura. Certament li toca viure un context de crisi, però encara manté un pressupost que frega els 40 milions d'euros, una xifra molt important. Per això cal que tingui una gestió exemplificadora, un projecte artístic singular i una dimensió inequívocament social. Dissortadament, no sempre ha estat així. M'agradaria que el Liceu fos capaç de posar al mapa global el millor talent escènic català i que liderés projectes internacionals que ajudessin a modernitzar l'òpera, més enllà de la programació puntual de dramatúrgies més o menys atrevides.

Personalment no entenc per què noms com els d'Àlex Ollé o Calixto Bieito no són en el debat sobre la direcció artística. Tampoc comparteixo el criteri segons el qual tantes decisions que afecten el Liceu s'han de sotmetre a l'opinió, sempre parcial, de certes elits socials.

Joan Oller

M'agradaria que el Liceu fes una programació de qualitat, innovadora i realista al mateix temps. Un sa equilibri entre innovació i tradició. Cal que sigui una programació ambiciosa amb diversos objectius alhora, i un dels objectius també és aconseguir el màxim de públic possible. Això a vegades és vist com una contradicció, però sovint la gestió cultural consisteix precisament a fer possibles objectius que semblen oposats.

L'equip que gestioni un equipament de la magnitud del Liceu ha de tenir sentit de la realitat i coneixement ampli del món de l'òpera. El lloc de l'òpera escenificada catalana és el Liceu, i no ha de renunciar a divulgar el patrimoni musical del país; és un objectiu que ha de tenir en la seva justa mesura. Un dels reptes que tenim és satisfer els públics i descobrir-los coses noves. No dic que sigui fàcil.