L'estiu, temps d'infidelitats

BarcelonaL'estiu és sinònim de calor, de nits que s’allarguen i de l’agradable sensació d’abandonar les obligacions laborals i les rutines que ens han marcat la resta de l’any. Però, a més, també és sinònim de més activitat sexual. Ho diu el psicòleg Daniel Borrell, que explica els motius d’aquest augment de les relacions íntimes: “El fet de deixar de banda l’estrès i la monotonia de la feina fa que estiguem més relaxats, menys estressats, amb ganes de divertir-nos i passar-s’ho bé, i això fa augmentar el desig. D’altra banda, estem més exposats a hores de sol, a cossos que porten poca roba, cosa que estimula alguns neurotransmissors del cervell que augmenten les ganes de tenir relacions sexuals”.

Amb aquest còctel d’emocions com a base, la realitat ens porta a una conclusió que, segons els psicòlegs, fa molts anys que es manté: a l’estiu creixen les infidelitats. Segons una enquesta feta per l’aplicació de cites Groopify, un 23% dels espanyols reconeix haver sigut infidel a la seva parella durant l’estiu. “L’ocasió, diuen, fa el lladre”, apunta Francesc Núñez, sociòleg i professor d’estudis d’arts i humanitats de la UOC. Aquest expert creu que l’estiu comporta situacions excepcionals: moments en què la parella està junta i moments en què no, i és llavors quan creixen les possibilitats de conèixer altres persones que durant l’any, amb els rígids esquemes que marquen el nostre dia a dia, no s’esdevenen. “L’estiu és època d’infidelitats perquè estem en situacions en què es trenca la quotidianitat, es coneix gent nova -apunta aquest expert-. Hi ha moltes parelles que estan un temps separades, per motius de feina, per exemple, i com que s’acostuma a sortir més, a fer més activitats fora de casa, augmenta la probabilitat de conèixer gent i que es produeixi una infidelitat”, explica Núñez.

L’amor en temps moderns

Aquest professor creu que un component important en aquestes situacions és la forma en què concebem l’amor avui dia. “Tenim relacions de parella confluents, és a dir, que duren mentre la relació aporta alguna cosa als dos membres, però quan no va bé es trenca. Si alguna circumstància ho complica, s’acaba. Ja no estem parlant d’aquelles relacions d’amor de compromís per a tota la vida”. Segons Núñez, aquesta concepció de les relacions de parella fa que les tensions que sempre hi ha hagut, “com les ganes de mirar més enllà, de deixar-nos temptar per una novetat, per una altra relació, augmentin”. I més, segons aquest expert, en un món on estem bombardejats amb imatges -el cinema, les sèries, els llibres, la publicitat- que ens parlen sempre de la possibilitat de tenir una vida millor que la que tenim. “Això provoca que sentim una certa nostàlgia d’un futur que no existeix, que no és real, en què també podem incloure noves relacions de parella sense els defectes de la nostra parella actual”.

I aquí és on entra la possibilitat de tenir una infidelitat d’estiu. Una relació que satisfà aquest anhel d’aventura, de saltar-se les normes, de tornar a sentir un esclat de passió. “A més, el fet que la majoria de relacions d’estiu siguin passatgeres fa que molta gent les legitimi, perquè només és un rotllo d’una nit, amb una persona que no tornarem a veure i que no ens portarà problemes”, apunta Núñez.

Una altra explicació important de les infidelitats d’estiu és “l’actitud adolescent que molts adults encara tenen ben entrada la quarantena”, diu el professor de la UOC. “Ser adolescent significa tenir per davant un món enorme d’oportunitats i això és un sentiment molt atractiu que molts adults no volen deixar de tenir. Per tant, com més adolescents ens sentim, encara que tinguem 40 anys, més proclius serem a ser infidels”. Però el problema, segons Núñez, és que aquests adolescents madurs en moltes ocasions senten més plaer imaginant i projectant que no pas a duent a terme les històries. “Moltes vegades quan els anhels es fan realitat ens deceben perquè mai són tan espectaculars com els havíem imaginat”, apunta.

Històries passatgeres

El psicòleg Daniel Borrell qualifica les infidelitats d’estiu com a “sexuals” i les diferencia de “les infidelitats emocionals”, que són les que es donen durant l’any, “normalment amb persones conegudes, i que comporten més temps i més esforç”. “En canvi, les infidelitats estiuenques són per diversió, passatgeres -la majoria- i sense conseqüències”, diu. De fet, segons l’estudi de l’apli Groopify, només un 21% dels amors d’estiu continuen després de les vacances, cosa que demostra el seu caràcter passatger.

Borrell explica que el perfil de les persones infidels és el d’aquells que “tenen problemes amb el compromís”, diu. “Normalment són persones molt seductores, a qui agrada agradar, amb un punt narcisista, i molt atrets per la sensació de novetat”. Tot i això, aquest psicòleg avisa que els motius per ser infidels són molt variats, no es pot generalitzar fàcilment. Per a ell, també cal diferenciar entre els tipus d’infidelitats. “Hi ha episodis que serveixen per fer reflexionar, per valorar la parella de nou i adonar-se de les virtuts de qui tenim al costat i, per tant, fan que una infidelitat acabi sent un moment de retrobar-se amb la parella. Però també hi ha infidelitats sense cap mena de culpabilitat, sense reflexió posterior, i en aquest cas és molt probable que la persona reincideixi”, avisa.

El paper de les xarxes

Les infidelitats han trobat en el camp de les noves tecnologies i les xarxes socials un terreny adobat. Cada cop hi ha més webs i aplicacions pensades per a persones casades i amb parella fixa que volen viure una aventura i que faciliten els contactes i la discreció. “Ara mateix hi ha webs per a infidels professionals”, diu Daniel Borrell, que creu que tot aquest boom tecnològic demostra que “la monogàmia, tal com la tenim entesa, és molt complicada”. “El model que tenim és molt exigent: tenir una parella durant anys, compartir el dia a dia i la convivència, la maternitat i la paternitat... Tot això és molt complicat i exigent”.

Francesc Núñez, de la UOC, també veu les xarxes i les noves tecnologies com un “amplificador de les possibilitats de ser infidel”. Però alerta que aquest terreny pot ser perillós. “Si jugues, has de saber que et pots acabar enganxant, i això vol dir que pots conèixer algú que t’agradi, que t’acabis enamorant i llavors perds el control. No és fàcil tornar enrere quan entren en joc els sentiments”, adverteix aquest expert.

Com són les històries d’estiu?

Xifres

Un 23% dels espanyols reconeixen que han sigut infidels a la seva parella a l’estiu, segons una enquesta feta per l’apli de cites Groopify.

Els més joves

Les infidelitats d’estiu estan sobretot presents entre els més joves. Els que tenen entre 18 i 25 anys són els que reconeixen haver sigut més infidels a la seva parella durant l’estiu.

Curta durada

Generalment aquestes històries són passatgeres, duren poc. Només el 21% dels que han tingut una història fora de la parella han tirat endavant amb la nova relació.

Per què?

Els psicòlegs apunten que la monotonia i la falta de comunicació dins de la parella són problemes que, sumats a les ganes de coses noves, expliquen la majoria de casos d’infidelitat.