L’estirabot de Josep Cuní
Dissabte a la nit l’acord in extremis entre Junts pel Sí i la CUP va provocar canvi de programació a TV3 i 8TV. A la tele pública, Toni Cruanyes encapçalava un especial en què no podia faltar el tertulià de capçalera que sembla imprescindible per a la cadena: el periodista José Antich. L’únic mitjà de comunicació (al marge de TV3) representat en aquella taula d’anàlisi era el seu diari digital. El programa va entrevistar tots els protagonistes de l’escena política. Representants de tots els partits van valorar l’acord i van contestar a les preguntes de Cruanyes. Fins i tot Inés Arrimadas, que, cada vegada que l’entrevisten a TV3, arrufa el nas perquè mai li agrada la primera pregunta que li fan i s’acomiada de la connexió de manera eixuta i fent-se l’ofesa. El programa especial va durar només una hora i va fer, sobretot, informació. I una anàlisi política molt continguda en una nit que donava per a opinions molt més contrastades. En aquest sentit, Josep Cuní va tenir més vista. Va organitzar la seva taula habitual de tertulians i va jugar la carta que li dóna més rèdit: la discussió més encesa i confrontació de criteris. Va allargar el programa fins bastant més tard obeint a una estratègia televisiva ben premeditada. Cuní va evitar que molts espectadors de Catalunya migressin a La Sexta, que també abordava l’acord i la investidura del nou president de la Generalitat. 8TV va contraprogramar amb intel·ligència i va aprofitar l’esdeveniment per arreplegar audiència que preferia una anàlisi en clau autòctona en comptes d’aguantar el retrat esbiaixat i crispat de Francisco Marhuenda i Eduardo Inda a La Sexta noche.
A qui també se’l va notar puntualment crispat va ser a Josep Cuní. Poc abans d’acabar el programa, Lluís Foix va preguntar si Junqueras havia fet declaracions sobre l’acord. Amb veu baixeta, Rahola va confirmar-li: “Sí. Ha estat a TV3...” I Cuní va esclatar: “Sí, tots van a la televisió oficial perquè és única, té la veu única! Les discrepàncies que tenim aquí allà no s’han produït!” L’estirabot va sorprendre Montserrat Nebrera, que va obrir els ulls i es va tapar el somriure amb les mans pel que acabava de sentir.
Josep Cuní, més de vint anys guanyant-se les garrofes a la televisió pública i ara, des del Grupo Godó, la menysté amb sarcasme. Una mica lleig, però ja s’entén que en un dia políticament tan intens experimentés un cert ressentiment per no haver aconseguit entrevistar tots els polítics que ell hauria volgut.
