A Jordi Cañas

En una boníssima entrevista de Mar Sabé a El Singular Digital, Jordi Cañas ha dit: "Amb mi no poden ni Empar Moliner ni els que m'han atacat". Déu me'n guard, esclar que no, per sort. Es refereix al fet que vaig fer-lo protagonista de la meva secció d' Els matins de TV3, on també han triomfat els seus col·legues de professió més bocamolls. En aquesta secció vaig limitar-me a mostrar el seu famós eufòric discurs al Parlament amanit amb música de fons i riures i aplaudiments. Al primer vídeo, una música que suggeria circ. Al segon, la famosa Saca el güisky, cheli. Tots els polítics estan i han d'estar exposats als dards dels bufons, però no només als dels professionals, com jo. El discurs d'en Cañas, doncs, també és objecte de tota mena de bromes a la xarxa. La meva peça no era una paròdia perquè se servia del discurs de veritat, en què el polític semblava content i era inevitable preguntar-te per què. Diu en aquesta entrevista que "no havia dormit en dos dies". No s'ha de treballar mai en aquestes condicions. Sé de què parlo.

Al minut i 30 segons de conversa, per cert, diu la frase: " La noticia a mi no me se notificó. No fui notificado ". Si no fos per l'obligació de diversificar els dards, confesso que també hi hauria sucat pa. Algú em dirà que la forma no és important, que és important el fons, i que cadascú parla com vol o com pot. Però les persones com jo, que, tot i no haver pogut estudiar, ens esforcem per parlar i escriure bé l'espanyol, que no és la nostra llengua materna, però sí que ho és d'escriptors que admirem com Juan Benet o Javier Marías, deplorem que un representant del poble la usi amb aquesta descurança.

Diu que no em coneix, però que ha tingut el "dubtós" plaer de llegir les meves columnes i que si estic interessada a conèixer-lo que li truqui. No tinc el seu telèfon però sens dubte m'agradaria moltíssim. Convido jo, si cal amb disculpes. És el mínim que puc fer, després de les proteïnes que m'ha procurat.