Joan Carles Girbés: “Incitem els autors a escriure llibres que només ells poden escriure”

Després de passar molts anys vinculat a una gran empresa editorial del País Valencià, un expedient de regulació d’ocupació va deixar Joan Carles Girbés a l’atur. Però durant els mesos que va estar desocupat mai va arribar a estar parat i va col·laborar i assessorar diverses editorials, mentre en el seu cap rumiava la idea de crear un nou segell. Llavors va tenir la sort de trobar la persona que el va animar a fer realitat un dels seus somnis. D’això ja fa més d’un any, temps en què des del seu Carcaixent natal ha invertit centenars d’hores a cuidar cadascuna de les llavors editorials de Sembra Llibres.

Sembra Llibres acaba de celebrar el seu primer aniversari. Explica’ns com es va plantar la primera llavor d’aquest projecte.

Una llarga conversa amb Xavi Sarrià sobre literatura i lectura ens va fer adonar que compartim la preocupació per fer visible la tasca dels nostres millors creadors, donar veu a nous talents i incorporar al nostre imaginari lector obres de referència d’altres cultures. Aquell dia decidírem que ho podíem intentar junts i fixàrem les bases d’aquest projecte editorial, en el qual els nostres perfils professionals es complementen força bé. El nostre objectiu és seduir nous lectors amb propostes literàries engrescadores i una comunicació permanent i directa que aporte vida pròpia a cada títol.

En 12 mesos us heu convertit en una referència. ¿Consideres que el públic estava esperant l’aparició d’un projecte com el de Sembra?

En aquest primer any hem constatat amb alegria que efectivament hi ha un bon nombre de lectors que connecten amb una iniciativa com la nostra, que explora sobretot l’actualitat amb llibres que ens ajuden a comprendre el present des de vessants diversos.

Del vostre catàleg hi ha tres llibres que parlen de fets molt concrets de la realitat valenciana: el tancament de Canal 9, l’accident del metro i la figura d’Ovidi Montllor. ¿No s’havia donat l’oportunitat abans d’editar llibres com aquests?

Certament, la nostra realitat més pròxima i immediata no ha generat una literatura a l’altura dels excessos i l’esperpent que hem hagut de viure. Tampoc hem fet justícia a referents imprescindibles per a la nostra cultura, com és el cas d’Ovidi Montllor. Nosaltres volem publicar llibres provocadors: que provoquen sentiments, riures, coneixement o reflexions en els lectors, però sobretot que no deixen mai indiferent ningú. I provocar vol dir també editar, en el sentit de cocrear amb els autors, d’incitar-los a escriure llibres que només ells poden escriure, no restar passius a l’espera de quins originals arriben.

Al País Valencià només un 4% de la població llegeix en català. ¿No és un suïcidi empresarial editar llibres sols en aquesta llengua?

El suïcidi seria no fer res per capgirar aquesta dada. Precisament perquè tenim uns índexs de lectura tan baixos, el repte és més gran, i el potencial de creixement, més ampli. Editem des del País Valencià, però amb la voluntat clara i explícita d’arribar a tot el nostre territori lingüístic natural. Les barreres autonòmiques generen molts obstacles que sovint resulten més mentals que reals. Aquests dies, la nostra desena llavor editorial, No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals, està en les llistes dels més venuts que publiquen alguns diaris catalans. Un bon llibre ha de trobar bons lectors estiguen on estiguen.

Fa uns dies la Fundació pel Llibre i la Lectura reclamava un pla de foment de la lectura. Ara que vénen eleccions, ¿confies que algun partit porte mesures concretes per ajudar el vostre sector?

Ja hem sentit algun càrrec dir que farà el que no ha fet en els vint anys precedents... Més que incorporar promeses als seus programes electorals, el que necessitem és que hi aporten la convicció necessària que la lectura és un generador no només de coneixement, sinó un instrument per promoure una societat més crítica. Però fa l’efecte que el poder no està preparat per tenir una societat més compromesa amb la lectura. En tot cas, mentre arriba la resposta política (si és que mai arriba), la ciutadania, les associacions, els creadors i els professionals que poden influir en la construcció d’una societat més lectora hem d’actuar editant bons títols, fent-los atractius i visibles i promovent iniciatives que reforcen el llibre en la nostra llengua.

En unes setmanes arriba una de les cites editorials més importants de l’any. Amb quines novetats es presentarà Sembra Llibres en la diada de Sant Jordi?

Tenim encara molt recents llibres potents com Viure, morir i nàixer a Gaza, de David Segarra, i presentem tres nous títols de no ficció que ens entusiasmen: el mencionat No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals; Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula, de Jordi Tormo, i La paraula contrària, d’Erri De Luca. A més, tenim dues novel·les molt diferents com són La Fallera Calavera, d’Enric Aguilar, la nostra primera llavor d’humor, que ha estat un èxit immediat al País Valencià, i Els avantatges de ser un marginat, de Stephen Chbosky, una novel·la traduïda a nombroses llengües que ens regala la veu d’un personatge, Charlie, que no oblidarem mai. Obres, totes elles, provocadores. Com ens agrada que siga la sembra.