Jérémy Mathieu, l’home tranquil del vestidor blaugrana
BarcelonaJérémy Mathieu no encaixa gaire en el prototip de jugador del Barça. No es deixa veure gaire de nit, no és actiu a les xarxes socials i no és gaire comunicatiu. “No parla gaire. Va a la seva”, diuen dins de la Ciutat Esportiva. El francès va arribar gairebé per la porta del darrere al Barça i manté una relació correcta però freda amb tothom malgrat que no acaba de parlar bé el castellà. I això que va fitxar pel València ja l’any 2009. Mathieu no sol quedar amb companys d’equip fora de la Ciutat Esportiva i prefereix anar amb la seva dona, Sophie, a qui va conèixer el 2003 quan era perruquera, i els seus dos fills, Kylliam i Quentin. Mathieu parla poc, però quan ho fa és directe. Després del seu gol a Vigo, va admetre: “Hem jugat la pitjor primera part de la temporada”. I durant una entrevista va ser qui va confirmar la discussió entre Messi i Luis Enrique en un entrenament. Ell ho considerava una cosa normal dins del futbol, així que ho va comentar sense problemes.
Els seus gols contra el Madrid i el Celta l’han posat de moda. Però Mathieu sempre ha marcat. De cap, de falta -en va fer un a la Copa contra l’Elx- o en jugada en què puja la banda amb velocitat. Al Barça, de moment, no s’ha vist la versió més ofensiva, ja que sol jugar de central, però durant la major part de la seva carrera, Mathieu ha sigut un lateral de llarg recorregut. Un defensa amb ànima d’extrem, ja que, de jove, Mathieu era extrem i intentava imitar el seu gran ídol, l’anglès Chris Waddle. A inicis dels anys 90, es deixava fascinar per aquest esbojarrat anglès que en feia de les seves a l’Olympique de Marsella. Waddle era també un xòuman que parlava amb els periodistes en ple partit i feia un munt de ganyotes. Mathieu volia jugar com ell, però el seu caràcter era totalment oposat. És tan fred que a Tolosa el van batejar com a Robocop per ser alt com un sant Pau, ser fred i parlar poc.
Nascut a Luxeuil-les-Bains, una bonica població de l’Alt Saona (Franc Comtat), Mathieu no ha deixat mai de ser aquell noi d’un poble de menys de 8.000 habitants. Com gairebé tots els futbolistes del Franc Comtat, va anar a parar al Sochaux, club històric amb una gran experiència en categories inferiors. Aquí va debutar a Primera amb 18 anys, el mateix any que coneixia la seva actual parella. Era aquell Sochaux de Guy Lacombe que feia miracles. Amb menys pressupost que altres clubs, va guanyar una Copa de la Lliga, es va classificar per a la UEFA i es va carregar el Borussia de Dortmund, empatant 2-2 a Alemanya i golejant a casa per 4-0, amb un gol de Mathieu. Al segon torn, l’Inter de Milà els va eliminar malgrat empatar els dos partits. Mathieu, amb 19 anys, ja era titular, però com els jugadors joves d’aquell equip va marxar. En aquest cas, al Tolosa, on el president, el primer dia, el va portar a veure la ciutat occitana. “Durant les tres hores que li he ensenyat la ciutat no ha dit res, és el jugador més callat de la història”, va dir Olivier Sadran. Aquella temporada 2005/06, el Tolosa va ser tercer, va jugar la prèvia de la Champions i la va perdre amb el Liverpool.
El curs 2006/07, Mathieu, lesionat, es va perdre bona part de la temporada. Però va tornar a temps per marcar, de falta, un dels dos gols amb què l’equip va evitar el descens en l’última jornada. El 2009, finalment, va fitxar pel València fart d’Olivier Sadran, que no el volia deixar marxar. A València va arribar a ser capità, però sempre discret, va afirmar: “No m’agrada portar el braçal”. A Mestalla gairebé no es feia amb els seus companys d’equip, com fa ara. Però quan va decidir fitxar pel Barça, el club valencià no volia deixar l’home tranquil del seu vestidor. “A vegades no recordem que el tenim, ja que parla poc”, admeten al vestidor. Però a Vigo, tothom va agrair jugar amb aquest francès callat, amant del motor, la família i que ha admès que, de tant en tant, fuma. Un jugador diferent.
Alves i Adriano van Fer treball específic
El belga Thomas Vermaelen, que va ser operat a principis de desembre i encara no ha debutat amb l’equip, va fer part del treball d’entrenament amb la totalitat del grup. Vermaelen es va lesionar al múscul semitendinós de la cama dreta i va ser operat fa mesos. Jordi Alba, lesionat muscularment en un partit amb Espanya, i Adriano van fer treball específic, mentre que Dani Alves es va sotmetre al mateix protocol, encara que sobre el terreny de joc. El Barça jugarà demà contra l’Almeria (20.00 hores), en el partit de la trentena jornada de Lliga.
