Invasió subtil i altres conyes
Al Telediario d'ahir van informar de la concentració a plaça Catalunya amb tots els plans de la manifestació molt tancats perquè no s'apreciés la dimensió global (i real) de la gentada. Al TN de TV3 va ser la primera notícia i es va notar un rigor escrupolós perquè no se'ls pogués fer cap retret. Peus de plom. La periodista Anna Poch informava des de la concentració arrecerada en un finestral elevat i no des del carrer. Val més prevenir. Potser per això alguns manifestants que vèiem a Intereconomía cridaven allò de «¡TV3! ¿Dónde estás? » I és que la cadena del brau ens va garantir l'espectacle. Va venir a Barcelona, des d'on fins i tot van retransmetre la desfilada de Madrid. Era surrealista com, per comentar el passeig militar, se'ls filtrava el so festiu de plaça Catalunya. Vam veure hissar la bandera espanyola amb el Mediterráneo de Serrat de fons. La reportera a Madrid informava: « Ha sido muy emotivo ver al príncipe cantar 'La muerte no es el final '». També va entrevistar un nen. Ves per on li va fer la mateixa pregunta que els de l'Info K a la canalla: per què hi havia anat. El nen va dir: «Vengo a ver a mi primo Toñete ». El general de la Legión lamentava que aquest any no aterrés el paracaigudista amb la bandera « porque hoy es un día para los niños ». El director d'informatius d'Intereconomía, Gonzalo Bans, moderava la tertúlia. Amb intensitat explicava com la plaça estava « anegada de gente ». També que el passeig de Gràcia estava « absolutamente inundado » mentre per darrere hi vèiem passar el bus turístic. Com a representants dels ciutadans catalans-espanyols hi havia Miguel García (president del C.E. L'Hospitalet) i Serafín Marín (un torero). Nivell. El primer es va fer la víctima explicant com l'amenacen i l'insulten pel carrer. Per escoltar l'himne espanyol es va posar la mà al cor. Televisivament tots els plans eren tancats i des d'un punt de vista baix. Així semblava que estaven més estrets. Aquest cop no van llogar avioneta. Van tenir múltiples problemes d'àudio. Quan marxava el so ens endollaven vídeos històrics que justificaven per què Catalunya és Espanya. En els vídeos, però, no existia la Guerra Civil ni el franquisme. El moment àlgid el va tenir Gonzalo Bans quan va acomiadar Sánchez-Camacho després d'entrevistar-la: « Nos tiene acostumbrados a otro tipo de atuendo más elegante... Pero este polo azul le queda muy, muy, pero que muy bien ». Ella exultant i el periodista va perdre el fil del que anava a dir a continuació. El més rellevant, però, és com anaven fent referències al desembarcament d'Intereconomía a Barcelona, als missatges de catalans agraïts per la visita i a la importància d'escoltar l'himne espanyol « a toda traca en el centro de la Ciudad Condal ». L'equip d'Intereconomía des de Barcelona semblava l'avantguarda eufòrica d'un exèrcit practicant els inicis d'una discreta invasió territorial.
