La gran transició

Divendres al vespre el TN acabava amb sorpresa final. El format desembocava en el proper nou plató dels Telenotícies. Ramon Pellicer va deixar enrere Raquel Sans i va encetar una breu passejada que trencava totalment la convenció d'un Telenotícies. Pellicer va creuar la frontera i va traspassar l'espai de relat tradicional per caminar cap als budells de la tele i arribar a la pseudorealitat. Com qui canvia de dimensió, va traslladar-se del decorat de l'informatiu a un nivell de realitat superior, la cara B de la tele. Pellicer, de manera magistral, va quadrar les passes amb les paraules exactes per, a continuació, introduir-se en el que serà el nou plató virtual dels TN. Allà l'esperava el seu relleu, Toni Cruanyes. I, simbòlicament, Pellicer li donava l'alternativa. Cruanyes explicava l'espai amb el que semblava el darrer truc de màgia d'aquesta xocant transició: aixecava un mur virtual al seu costat. Una finestra per veure el món a mig camí entre la realitat i la il·lusió òptica. I en una jugada perfecta ensenyaven l'últim as a la màniga: reapareixia Raquel Sans. Ho feia davant de la Casa Blanca en un Washington virtual per explicar la seva propera destinació. I amb aquest viatge llampec impossible es tornava a trencar la convenció perquè la periodista (una de les que ha aconseguit convertir-se en emblemàtica d'aquest espai) parlava a l'audiència en primera persona: "He tingut l'honor d'acompanyar-los cada dia [...]. Ara assumeixo un nou repte que afronto amb il·lusió [...]". A la vegada el seu discurs incloïa els eixos bàsics del que han de ser els serveis informatius de TV3: "un exemple de qualitat, credibilitat i proximitat", "un equip amb grandíssims professionals" i "la passió pel servei públic". Fet a través d'una apreciació personal, estripant la convenció, i no com a veu oficial, quedava més dissimulat l'autobombo de la cadena per definir els seus principis. Que fantàstica és la tele quan et sorprèn amb aquest joc de trasllats simbòlics i ruptura del llenguatge televisiu i informatiu tradicional: del present al futur en pocs segons. Pellicer va ser el conductor d'una mena de salt en el temps. Esperem que aquesta mudança simbòlica al futur no sigui només formal sinó que impliqui un graó més en l'excel·lència informativa. Davant d'un panorama actual tan fràgil i sensible, amb grans aspiracions però també amb grans necessitats, no ens podem quedar només en les formes i la posada en escena. El més important sempre és el criteri informatiu i també s'ha de notar.