Eritreus i sudanesos denuncien que Israel no els dóna asil

Tel AvivAl parc Levinsky, en un dels barris més pobres de la ciutat, al sud de Tel Aviv, es concentren grups d’immigrants eritreus i sudanesos que les últimes setmanes han protagonitzat mobilitzacions sota el lema “Som refugiats, no delinqüents”. Protesten contra el tracte que dóna Israel als sensepapers.

“A nosaltres ens poden detenir en qualsevol moment, com si fóssim delinqüents, però som refugiats”, assegura Philipos Tesfai, de 33 anys, originari d’Eritrea i que té un visat de treball de pocs mesos. Tesfai va arribar a Israel fa tres anys. “Vaig estar deu anys fent el servei militar al meu país, encara que el govern diu que només són 18 mesos. És una dictadura. No hi ha llibertat”. I aquesta és, segons ell, la principal raó per la qual molts eritreus se’n van a l’estranger. A Israel n’hi ha uns 35.000. Hi arriben a través d’Egipte, fugint de guerres i dictadures, en un viatge ple de perills, i sovint cauen en xarxes mafioses de beduïns que trafiquen amb persones.

Tesfai és un dels 53.000 sudanesos i eritreus que demanen asil polític a Israel. Fins ara el govern israelià només ha acceptat dues peticions. A més, aplica la política de detenir sistemàticament els immigrants que no tenen papers.

Per protestar contra aquesta situació, milers d’eritreus i sudanesos han fet vagues, manifestacions i concentracions, inclosa una plantada davant la Knesset, el Parlament israelià. Mai s’havia vist a Israel una mobilització d’estrangers d’aquestes característiques. “Aquests no són refugiats sinó infiltrats que estan violant la llei”, va ser la resposta del primer ministre israelià, Benjamin Netanhayu.

“El govern els vol considerar immigrants il·legals perquè sap que els refugiats que busquen asil tenen drets i no poden ser expulsats”, assegura Asaf Weitzen, advocat de Línia Calenta per a Refugiats i Immigrants, una de les organitzacions que defensa els seus drets a Israel.

L’anomenada “llei contra la inflitració” preveia empresonar fins a tres anys els africans que no tenien papers. Fa uns mesos el Tribunal Suprem d’Israel va fer modificar la llei, limitant a un any el tancament d’aquestes persones en centres d’internament oberts on han de passar tres controls al dia. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Walpurga Englebrecht, en una declaració escrita, ha dit que aquests centres d’internament són en realitat centres de detenció, i ha instat Israel a buscar noves solucions.

Tanca a la frontera

Aquest flux migratori està ara pràcticament aturat per culpa de les turbulències socials a Egipte i de la construcció, l’any passat, d’una tanca al sud d’Israel per impedir l’entrada d’africans.

Veïns del sud de Tel Aviv i d’Eilat, una ciutat al sud d’Israel, on malviuen bona part d’aquests immigrants, es queixen de les dificultats a què s’han d’enfrontar: “Jo he canviat diverses vegades de casa perquè el lloguer del pis no para de pujar al meu barri per culpa dels africans que poden arribar a viure deu en un sol pis. I, a més, molts negocis els contracten perquè són mà d’obra barata”, diu exaltat Mohamed Ali, un egipci de 52 anys que en fa 30 que viu a Israel.

Eritrea nega tics dictatorials

Eritrea és coneguda com la Corea del Nord de l’Àfrica per la falta total de llibertats i l’ús dels homes com a mà d’obra barata mentre són a l’exèrcit. En una trobada amb mitjans internacionals, entre ells l’ARA, l’ambaixador d’Eritrea a Israel, Tesfamariam Tekeste, vol deixar clar que el seu és un país lliure, i que els eritreus que van a Israel ho fan per raons econòmiques. Quan se’l titlla d’antidemocràtic, diu: “La democràcia és un procés. Som un país jove, primer hem d’unir la gent, resoldre les diferències religioses i establir llaços entre les comunitats”.