Com desacreditar les respostes? Convertint-les en amenaça

BarcelonaL’autocorrector del Word, a determinats diaris de Madrid, ja ho té ben après. Només que escrius una 'M' una 'a' i una 's', ja et suggereix 'Mas amenaza'. Titulars d’aquest dimarts: "Mas amenaça de no pagar el deute públic" ('El Mundo'), "Mas amenaça de no pagar el deute públic de Catalunya" ('Expansión'), "L’última amenaça de Mas" ('La Tribuna')... O el de 'La Razón', formulat d’una manera que sembla que sigui el president català en persona qui està en números vermells: "Mas amenaça de no pagar la seva part de deute a Espanya". Per no atabalar-los: hi ha titulars equivalents a 'Abc', 'Cinco Días' i uns quants diaris locals més. Tot això només en un dia. No és pas, esclar, qüestió d’una limitada riquesa verbal: aquests mateixos mitjans demostren un coneixement dels sinònims encomiable quan es tracta de parlar, per exemple, dels papus que agiten els adventistes de les mil plagues de la independència. I, així, el que va fer el governador del Banc d’Espanya —si governa els diners amb la mateixa soltesa amb què gestiona les seves responsabilitats institucionals, estem llestos—alimentant la por d'un 'corralito' no apareix explicat en aquests diaris com una amenaça. No senyor. En aquest cas, l’insigne Linde avista, alerta, adverteix, veu o preveu. El discurs de la por també s’articula amb tries semàntiques com aquesta dels diaris afins.

Àlbum de tuits

"Mas, compuesto y sin Pronovias: la empresa trasladará su sede en Cataluña si se independiza" ('La Razón') versus "Pronovias es ‘divorciarà’ de Catalunya en cas d’independència unilateral" ('El Periódico').