Badar

Escriptor I Professor De Geografia (universitat De Girona)Si consulteu la definició d’aquest vocable al Diccionari de la llengua catalana, trobareu que el defineix com: “Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa”. En castellà seria “curiosear”, “ quedarse mirando ” o, tal com diu un dels grans badocs de casa nostra, Josep Maria Espinàs: “Les flors es baden, i un badoc és algú que es queda amb la boca oberta contemplant alguna cosa. M’agrada badar, doncs, que és una manera de dir que vaig mirant cap aquí i cap allà sense buscar res en concret, entretenint-me amb les coses que trobo”.

Badar també pot ser una forma d’endinsar-se en el món natural. Per tant, si voleu connectar així amb la naturalesa, cal que sortiu amb el clar objectiu de no anar enlloc i amb la ferma voluntat, simplement, de deixar-vos endur per l’espectacle natural, encantar-vos davant del que us ofereix el matí, la tarda o el capvespre: gaudir de l’agradable ombra d’un roure, posar els peus en remull en un gorg durant un calorós dia d’estiu, restar asseguts en una cinglera sense fer res i simplement deixar que la bellesa del paisatge us sanegi la ment del trasbals de la vida moderna, o reconciliar-vos amb el silenci en una fageda tot recolzant-vos en un tronc, aixecant la mirada enlaire i gaudint de tots els tons de verd que se’ns ofereixen a la vista.

Com diu el monjo de Montserrat Vicenç Santamaria, cal que ens despreocupem de fites, de cims, de rutes, i que simplement practiquem “l’art del sant badar”. Recordo que un dia li vaig preguntar quina diferència hi ha entre badar i l’art del sant badar, i em va respondre el següent: “D’entrada, el badar i el sant badar són bons per a tothom. El matís que diferencia l’un de l’altre podria ser la intenció, l’actitud, el rerefons... Tots, d’una manera o d’una altra, badem. Ara bé, el sant badar té un caient espiritual, un cert anhel d’endinsar-se en l’inaccessible”.