Les restriccions al turisme ofeguen la població àrab a Israel i Palestina

JerusalemLa majoria de botigues del barri cristià de la ciutat vella de Jerusalem estan tancades. I les poques que estan obertes amb prou feines troben clients. Els venedors són clars: “No hi ha clientela”. La manca de pelegrins i turistes, que han tingut l’entrada prohibida a Israel durant bona part de la pandèmia del covid-19, ha impactat de ple en les comunitats cristianes àrabs. El passat 21 d’octubre, el govern de Naftali Bennett va decidir obrir de nou les portes als turistes sempre que estiguin vacunats. “Però el mal ja està fet”, diuen els venedors.

“Els cristians són les pedres vives de Terra Santa i se sostenen gràcies a les peregrinacions”, afirma el franciscà Carlos Molina, director de l’hostatgeria Casa Nova de Natzaret. La manca de visitants, explica, ha fet que molts treballadors cristians perdin la feina, tanquin botigues o hagin de canviar de sector. “El declivi és total”, es lamenta. També la davallada en els donatius a la basílica de l’Anunciació, el lloc on la tradició situa la casa de la Mare de Déu, ha perjudicat els cristians: s’han reduït les ajudes a les persones més necessitades i s’han hagut de retallar els diners que s’enviaven a les comunitats de Síria, Egipte o el Líban, més pobres. “Amb prou feines podem pagar els nostres treballadors i el manteniment dels edificis”, explica el frare.

Per a Molina, la vinculació entre visitants i cristians autòctons va més enllà del pla econòmic: “Gràcies a la presència de pelegrins, els cristians signifiquen alguna cosa per a l’Estat d’Israel. Fa que se’ls tingui en més consideració perquè aporten riquesa i resulten necessaris”, assegura. Segons dades del ministeri de Turisme israelià de l’any 2019, abans de la pandèmia, més de la meitat dels viatgers que visitaven el país ho feien per motius religiosos. I prop d’un 20% definien la seva visita, específicament, com un pelegrinatge. Segons el mateix estudi, del total de turistes a Israel el 2019 –un any rècord per al país, amb 4,55 milions de visitants– un 53,9% eren cristians, un 25,6% jueus, un 2,6% professaven altres religions i un 1,4% eren musulmans. 

"Devoció" dels cristians

El mateix primer ministre Bennett assegurava al setembre que la “devoció” dels cristians per Israel és una “benedicció” per al país. “Ens ha ajudat a mantenir la situació durant els moments més difícils, incloses les guerres”, continuava. Bennett és conscient que el turisme cristià és un puntal per a l’economia del país, però també que el suport dels cristians estrangers, i especialment dels grups de pressió evangelistes als Estats Units, és clau. El principal lobi proisraelià als EUA és, de fet, una entitat cristiana: Christians United for Israel. Amb més de set milions de membres, l’organització envia cada any desenes de milions de dòlars en ajudes. Només el passat mes de març, en ocasió de la pasqua jueva, va enviar més de 6 milions.

Tot i l’obertura al turisme anunciada pel govern, el sector té por que les restriccions per entrar espantin els possibles visitants. El passat 19 de setembre, Israel ja va començar a permetre l’arribada al país de grups de cinc o més turistes, sempre que presentessin una PCR negativa abans de volar i un test serològic negatiu a l'arribar i que comptessin amb dues o més dosis de les vacunes aprovades per Israel. Les limitacions es van traduir en una arribada amb comptagotes. 

“Hem tingut l’hostatgeria tancada de març del 2020 a juny del 2021, i des de llavors només ens han arribat un parell de grups”, indica Molina. El frare urgeix a obrir totalment el turisme al país i recorda que els visitants domèstics –majoritàriament jueus— no aporten gaire a les comunitats cristianes, ja que “no deixen donatius”, no compren articles religiosos a les botigues i no s’allotgen a la ciutat. “Necessitem els pelegrins”, conclou.

Per als palestins, pitjor

La situació, com acostuma a passar, és encara més difícil als territoris palestins. Michel Awad, director del Siraj Center –organització amb seu a Betlem especialitzada en turisme responsable a Cisjordània— lamenta “l’enorme impacte” que ha tingut la pandèmia en el sector turístic palestí, que ha patit les restriccions més que l’israelià. L’excepció que permet organitzar viatges per a grups reduïts, per exemple, no s'aplica als turoperadors palestins, i els pelegrins no tenen permès dormir a Cisjordània. “A més, aquí no tenim les ajudes governamentals que es donen a Israel ni s’ha invertit tant en publicitat i promoció del sector”, diu Awad.

Al mateix temps, la dependència econòmica dels àrabs cristians del turisme i els pelegrinatges és encara més gran. Awad calcula que entre el 75% i el 80% dels negocis a Betlem viuen directament o indirectament del turisme, i que bona part dels cristians que hi viuen tenen negocis relacionats: restaurants, botigues d’artesania, albergs, empreses de turisme... També apunta que les pèrdues econòmiques per a tot Cisjordània a causa de la manca de visitants podrien superar els 1.500 milions de dòlars (prop de 1.300 milions d’euros).

“Des que es van tancar les fronteres als turistes la meitat dels negocis de la ciutat estan tancats i vuit hotels que estaven en construcció han aturat les obres”, relata Awad. A més, explica que molts guies i artesans que vivien del turisme han canviat de sector. “Quan puguem tornar a treballar ens haurem quedat sense personal, i la nostra recuperació serà encara més lenta”, assenyala. D’altres professionals, afegeix, han marxat a treballar a Israel o a altres països per la pandèmia. Un nou motiu per a l’èxode cristià palestí.