ELECCIONS AL BRASIL

La recepta de Bolsonaro: privatitzar i retallar pensions

Després d’una campanya dura, el president electe crida a la unitat i afirma que respectarà les llibertats

L’economia ha monopolitzat el debat polític durant les hores posteriors a la victòria històrica de l’ultra Jair Bolsonaro, del Partit Social Liberal (PSL), a la segona volta de les presidencials brasileres, en què va derrotar Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors (PT), per una diferència de 10 milions de vots: 57,7 milions (55,1%) respecte a 47 milions (44,8%). La confirmació del nou president que aplicarà, sense dilacions, tot el paquet ultraliberal que va prometre durant la campanya electoral ha generat eufòria als mercats financers, les patronals i l’elit social i econòmica del país.

La jornada d’ahir va estar marcada per les declaracions contundents que havia fet la nit electoral l’economista Paulo Guedes, que tindrà plens poders com a superministre d’Hisenda. “La nostra primera prioritat és la reforma de la Seguretat Social, necessitem un canvi que ens permeti reduir privilegis i despeses, que és el nostre gran objectiu del programa econòmic”, va assenyalar, conscient que era una demanda del mercat i dels empresaris i que, en principi, hauria d’haver portat a terme el govern de Michel Temer, però que va ser incapaç d’executar a causa de la seva feblesa institucional i la inestabilitat per les acusacions de corrupció.

Tot i que Bolsonaro s’oposa a desprendre’s de la petrolera Petrobras, Guedes va reforçar la idea d’un gran pla de privatitzacions que permeti fer front “als 100.000 milions de dòlars que anualment l’estat paga en interessos del deute públic”. Paral·lelament va anunciar una reforma fiscal per dinamitzar l’economia i atreure inversions estrangeres. “Hem de disminuir la maquinària pública, fer-la més eficient i menys burocratitzada, i hem de crear nous marcs jurídics per atraure capitals per al nostre pla d’infraestructures”, va remarcar.

Són les paraules que volia escoltar el mercat financer, que ha donat suport acrític a Bolsonaro des de fa mes d’un mes, quan el candidat de l’establishment, el socialdemòcrata Geraldo Alckmin, es va enfonsar en les intencions de vot a la primera volta. La Borsa de São Paulo va obrir la sessió d’ahir amb una pujada del 3% però, en un moviment sorprenent, va canviar la tendència i tenia pèrdues de l’1,02% al tancament d’aquesta edició, cosa que els analistes van atribuir al fet que el mercat ja havia comptabilitzat el triomf de Bolsonaro la setmana passada.

Aquests mateixos analistes consideren que la lluna de mel entre el president ultra i els mercats es mantindrà, com a mínim, fins a la presa de possessió del mandatari, l’1 de gener. A partir de llavors haurà de començar a posar en pràctica unes reformes que necessitaran passar pel Congrés, on Bolsonaro assegura que ha establert prou suports per garantir la governabilitat.

Pacificació nacional

L’histrionisme d’un personatge imprevisible com Bolsonaro va quedar palès, la nit electoral, en les intervencions que va fer des de la seva residència, l’exclusiu barri de Barra da Tijuca, a Rio de Janeiro. Va començar amb un discurs per Facebook Live, dirigit als seus votants, en què va atacar la premsa, i va acabar davant les càmeres de televisió demanant “reconciliació nacional” i prometent que respectaria les llibertats i que seria un garant de la Constitució.

El xou del president electe va incloure l’oració en públic d’un pastor evangèlic, el senador Magno Malta, que forma part del seu nucli dur de confiança, en un gest que es pot interpretar com una mostra d’agraïment als sectors evangèlics més reaccionaris que li han donat suport.

Bolsonaro és el primer president escollit des de la recuperació de la democràcia que no s’ha imposat a la base de la piràmide social, on Lula da Silva va dedicar els grans programes socials, com el Bolsa Família, i que es manté fidel al PT. Les dades són concloents: l’extrema dreta ha guanyat al 97% de les ciutats més riques del país i l’esquerra tradicional al 98% de les poblacions amb els índexs de desenvolupament més baixos. Els pobres, majoritàriament negres, són els que més han patit les retallades socials del govern Temer i són els més reticents al discurs d’odi i ultraliberal del nou president.

El mapa electoral mostra una victòria clara del militar ultra a les regions sud, sud-est -el motor financer del país-, el centre-oest -dominada per la producció agrícola de grans terratinents- i una part del nord. L’onada ultraconservadora no ha pogut penetrar al nord-est, on Fernando Haddad, que s’ha presentat com l’hereu de les polítiques de Lula da Silva, ha arrasat: amb un 69,7% dels sufragis i més 20 milions de votants.

El sud-est s’oblida del PT

La desfeta del PT es pot localitzar geogràficament al sud-est, un retrocés ja visible en les últimes eleccions presidencials i municipals. Minas Gerais i Rio de Janeiro, que han escollit governadors bolsonaristes, són el segon i el tercer col·legi electoral del país. Allà el nou president ultra ha obtingut 4,7 milions de vots d’avantatge. Conscient d’aquesta situació, la nit electoral Fernando Haddad va refermar que el PT havia de tornar a trepitjar les perifèries de les grans ciutats, perquè les faveles i els barris marginalitzats eren els espais on l’esquerra es va fer forta per poder guanyar quatre presidencials seguides, entre el 2002 i el 2014.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF