Putin-Lukaixenko, un tàndem complicat

MoscouUn partit d'hoquei sobre gel a Sotxi, Rússia, acaba 13-4. Entre els jugadors de l’equip guanyador destaquen el número 11, Vladímir Putin, que marca tres gols, i el número 1, Aleksandr Lukaixenko. Els acompanya, entre d’altres, el fill del mateix president bielorús, Nikolai. Fora del gel, Putin i Lukaixenko també són jugadors del mateix equip. Així ho demostren, per exemple, les maniobres militars conjuntes dels dos països, el suport que Putin i altres membres del govern rus donen a les accions de Lukaixenko o la bona relació comercial entre Rússia i la “Rússia Blanca”, textualment, la traducció de Bielorússia. 

Per confirmar que remen en la mateixa direcció, Lukaixenko va declarar el setembre del 2020 que Putin és com el seu "germà gran”. Però la família pot ser difícil de gestionar, i ells no en són una excepció: els "germans" no han pogut evitar tenir conflictes. Pocs dies abans de les eleccions presidencials bielorusses de l’any passat, Lukaixenko va acusar Occident de voler interferir en el procés electoral. Això és habitual; el que no ho és tant és que assenyalés també que Rússia volia desestabilitzar Bielorússia amb l’enviament de mercenaris de la companyia privada Wagner. Fins i tot algunes veus assenyalaven Viktor Babaryko, un dels candidats opositors a president i que actualment està condemnat a catorze anys de presó per frau fiscal, com a preferit del Kremlin. Se l'ha arribat a qualificar de titella de Moscou. Gestos que demostren que, tot i el suport a Lukaixenko, el Kremlin té a la baralla altres opcions per mantenir Bielorússia sota la seva òrbita.

Malgrat que Lukaixenko sempre ha negat que vulgui ser un subordinat de Moscou, la dinàmica de germà gran es nota habitualment: no és cap secret que sovint necessita l'aprovació del Kremlin per prendre algunes decisions, com ara utilitzar la immigració per fer xantatge polític a la Unió Europea. D'aquí venen les denúncies de Polònia i d'altres veus de la UE, que insisteixen que l'ombra de Putin hi és al darrere.

I si mirem enrere veurem que accions com la detenció del periodista Protassévitx –després de segrestar un vol comercial–, la detenció d’alguns opositors o la repressió durant les multitudinàries manifestacions contra els 27 anys al poder de Lukaixenko venien acompanyades de missatges d'aprovació de Moscou: sigui el mateix Putin o Serguei Lavrov, el ministre d’Exteriors rus. Però el suport s'ha de pagar. Per exemple, durant la tensió fronterera amb Polònia i Lituània, Minsk ha hagut de reconèixer Crimea com a part de Rússia –s'ha convertit en el setzè país que ho fa–. I, evidentment, el Kremlin també en treu rèdit: els migrants a la frontera amb Polònia "creen noves divisions a Brussel·les i augmenten les que ja existeixen entre els països de la UE i de l’OTAN”, subratlla a l'ARA l’analista Alex Koktxarov. Tot i així, el Kremlin no dona suport incondicional a totes les decisions de Minsk, i Putin ha advertit aquest dissabte a Lukaixenko que s’oblidi de la seva amenaça de tallar el subministrament de gas rus a Europa.

Què necessita Moscou de Minsk?

La dependència de Bielorússia respecte a Moscou és clara. Però a l'inrevés? Evidentment, Putin necessita menys a Lukaixenko, però això no vol dir que pugui prescindir-ne.

Un exemple: des del 2014, amb l’annexió de la península de Crimea per part de Rússia, les relacions amb la UE van anar a pitjor i les sancions contra Moscou es van multiplicar. Això va afectar l’exportació de productes europeus cap a Rússia. Per arribar a territori rus, el pernil ibèric o el formatge, posem per cas, tenen tres opcions: apujar molt el preu per les sancions, fabricar el mateix producte dins de Rússia o fer-lo arribar a través de Minsk. Normalment, s'opta per l'última. I, lògicament, passa amb molts productes més: Bielorússia no té mar, però entre els ciutadans russos són molt populars les ostres o el salmó bielorussos, que s’enviaven des de la Unió Europea per etiquetar-los a territori bielorús i acabar exportant-ho cap al país euroasiàtic. 

Però el favor més gran que Minsk pot fer a Moscou és mantenir-se dins la zona d’influència de Rússia, una de les majors pors del Kremlin, ja que no vol repetir el que li ha passat amb els països bàltics, Geòrgia o Ucraïna, que han acabat inclinant-se cap a Occident i alguns d’ells han entrat a la UE i/o l'OTAN –o, si més no, ho han intentat–. Com bé sap Lukaixenko, això no és gratuït, tampoc entre "germans". Moscou li torna els favors, majoritàriament, amb la venda de primeres matèries a valors molt baixos, que són manufacturades o venudes directament a Europa. Per això, el major exportador i importador de Bielorússia és Rússia.