Seguretat
Internacional 26/06/2022

El món es rearma

La guerra a Ucraïna ha accelerat la tendència iniciada en els últims anys de creixent militarització global

3 min
Dossier El món es rearma Desplega
1
El món es rearma
2
Torna la guerra convencional: quines armes estan de moda?
3
El repte d'actualitzar una OTAN ressuscitada
4
Europa com a protectorat atlantista
5
L’autonomia estratègica europea

4. Regne Unit

5. Rússia

900.000 actius

2.000.000 reservistes

56.000 M$

(-1,4%)

3,1%

3,2%

2.840

10.200 al magatzem

65.900 M$

(+2,9%)

148.500 actius

78.600 reservistes

5.977

1.333

120

227

225

34

225

9. Japó

0

7. Espanya

54.100 M$

(+7,3%)

2,6%

19.500 M$

(+5,6%)

1. Estats Units

3. Índia

5.428

160

0

1.388.100 actius

844.950 reservistes

76.600 M$

(+0,9%)

122.850

3,6%

38%

2.509

327

2.783

801.000 M$

(-1,4%)

175

6. França

224

16

2. La Xina

56.600 M$

(+1,5%)

350

2,7%

2.035.000 actius

510.000 reservistes

14%

203.250 actius

41.050 reservistes

5.650

263.000 M$

(+4,7%)

290

222

1.695

Quota de la despesa militar global

Despesa en defensa el 2021

284

321

33

Tancs

Vaixells

Armes nuclears

Personal militar

Avions

Avions: s'hi inclouen només els caces i els bombarders

Vaixells: s'hi inclouen només els combatents principals de superfície,

grans vaixells ambfibis i els submarins

Avions: s'hi inclouen només els caces i els bombarders

Vaixells: s'hi inclouen només els combatents principals de superfície, grans vaixells ambfibis i els submarins

Quota de la despesa militar global

Despesa en defensa el 2021

Tancs

Vaixells

Armes nuclears

Personal militar

Avions

2. La Xina

1. Estats Units

5.428

350

1.388.100 actius

844.950 reservistes

2.035.000 actius

510.000 reservistes

14%

38%

2.509

5.650

263.000 M$

(+4,7%)

2.783

1.695

801.000 M$

(-1,4%)

224

284

4. Regne Unit

3. Índia

6. França

160

56.600 M$

(+1,5%)

56.000 M$

(-1,4%)

76.600 M$

(+0,9%)

3,2%

2,7%

3,6%

203.250 actius

41.050 reservistes

148.500 actius

78.600 reservistes

9. Japó

0

290

222

225

227

54.100 M$

(+7,3%)

2,6%

321

33

225

34

5. Rússia

7. Espanya

0

327

16

900.000 actius

2.000.000 reservistes

19.500 M$

(+5,6%)

3,1%

122.850

175

2.840

10.200 al magatzem

65.900 M$

(+2,9%)

5.977

1.333

120

Quota de la despesa militar global

Despesa en defensa el 2021

Tancs

Vaixells

Armes nuclears

Personal militar

Avions

Avions: s'hi inclouen només els caces i els bombarders

Vaixells: s'hi inclouen només els combatents principals de superfície, grans vaixells ambfibis i els submarins

1. Estats Units

5.428

1.388.100 actius

844.950 reservistes

38%

2.509

2.783

801.000 M$

(-1,4%)

224

2. La Xina

350

2.035.000 actius

510.000 reservistes

14%

5.650

263.000 M$

(+4,7%)

1.695

284

3. Índia

7. Espanya

19.500 M$

(+5,6%)

160

76.600 M$

(+0,9%)

3,6%

0

122.850

9. Japó

327

0

175

54.100 M$

(+7,3%)

2,6%

16

4. Regne Unit

56.000 M$

(-1,4%)

3,2%

148.500 actius

78.600 reservistes

225

227

34

225

5. Rússia

900.000 actius

2.000.000 reservistes

3,1%

2.840

10.200 al magatzem

65.900 M$

(+2,9%)

5.977

1.333

120

6. França

56.600 M$

(+1,5%)

2,7%

203.250 actius

41.050 reservistes

290

222

321

33

Quota de la despesa militar global

Despesa en defensa el 2021

Tancs

Vaixells

Armes nuclears

Personal militar

Avions

Avions: s'hi inclouen només els caces i els bombarders

Vaixells: s'hi inclouen només els combatents principals de superfície, grans vaixells ambfibis i els submarins

1. Estats Units

5.428

1.388.100 actius

844.950 reservistes

38%

2.509

2.783

801.000 M$

(-1,4%)

224

2. La Xina

350

2.035.000 actius

510.000 reservistes

14%

5.650

263.000 M$

(+4,7%)

1.695

284

3. Índia

7. Espanya

19.500 M$

(+5,6%)

160

76.600 M$

(+0,9%)

3,6%

0

122.850

9. Japó

327

0

175

54.100 M$

(+7,3%)

2,6%

16

4. Regne Unit

56.000 M$

(-1,4%)

3,2%

148.500 actius

78.600 reservistes

225

227

225

34

5. Rússia

900.000 actius

2.000.000 reservistes

3,1%

2.840

10.200 al magatzem

65.900 M$

(+2,9%)

5.977

1.333

120

6. França

56.600 M$

(+1,5%)

2,7%

203.250 actius

41.050 reservistes

290

222

321

33

El món va arribar a un pic històric en despesa militar el 2021. Els 2 bilions d’euros que els estats es van gastar en polítiques de defensa era la xifra més alta des que el SIPRI en fa registre, el 1988. Ara, la guerra d’Ucraïna ha disparat encara més la inversió armamentística i de defensa i ha consolidat una tendència iniciada en els últims anys. Com a resposta a la invasió russa, els països de l'OTAN han decidit incrementar la seva despesa en defensa fins a almenys el 2% del seu PIB, un compromís que ja havien adquirit el 2014 però que la majoria no havia posat en pràctica.

La despesa militar mundial
Dades del 1988 al 2021 en milers de milions de dòlars

Àfrica

Àsia i Oceania

Amèrica

Europa

Pròxim Orient

2.000

1.500

1.000

500

0

1990

1995

2000

2005

2010

2015

2020

Àfrica

Àsia i Oceania

Amèrica

Europa

Pròxim Orient

2.000

1.500

1.000

500

0

1990

1995

2000

2005

2010

2015

2020

Àfrica

Àsia i Oceania

Amèrica

Europa

Pròxim Orient

2.000

1.500

1.000

500

0

1990

1995

2000

2005

2010

2015

2020

Despesa militar del Canadà i els països d’Europa pertanyents a l’OTAN
Dades en milers de milions de dòlars, segons els preus i els tipus de canvi del 2015

Adhesió a l’OTAN

325

Txèquia

Hongria

Polònia

Albània

Croàcia

300

Montenegro

275

Bulgària

Estònia

Letònia

Lituània

Romania

Eslovàquia

Eslovènia

250

Macedònia

del Nord

225

200

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

Adhesió a l’OTAN

325

1

2

3

4

5

300

275

250

225

200

2015

2020

1995

2010

1990

2000

2005

1. Txèquia, Hongria, Polònia

2. Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Romania, Eslovàquia, Eslovènia

3. Albània, Croàcia

4. Montenegro

5. Macedònia del Nord

Adhesió a l’OTAN

325

1

2

3

4

5

300

275

250

225

200

1990

1995

2000

2005

2010

2015

2020

1. Txèquia, Hongria, Polònia

2. Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Romania, Eslovàquia, Eslovènia

3. Albània, Croàcia

4. Montenegro

5. Macedònia del Nord

El que no va aconseguir Donald Trump amb les seves amenaces d'abandonar l'OTAN si els aliats no elevaven la seva contribució, ho ha aconseguit la guerra de Putin. Les crides de Trump, però, sí que van tenir cert efecte en termes de rearmament: van portar els països europeus a plantejar-se la possibilitat de crear una política comuna de defensa i fins i tot un exèrcit europeu, proposta que tenia el suport del francès Emmanuel Macron i la llavors cancellera Angela Merkel.

"Abans d'Ucraïna ja hi havia un rearmament. De fet, Trump va dir sense cap tacte diplomàtic el que ja havia dit abans el president Barack Obama, que a les acaballes del seu mandat també va demanar als aliats de l'OTAN que es responsabilitzessin més de la seguretat col·lectiva elevant la seva despesa", apunta Frederic Mertens, coordinador del grau de relacions internacionals de la Universitat Europea de València. La invasió russa, diu l'expert, "ha sigut un factor accelerador" tant per al rearmament de l'OTAN, que ha deixat d'estar en "mort cerebral" –com havia arribat a dir Macron–, com per a la creació d'una política de defensa europea, que Mertens veu en l'horitzó amb una "divisió de tasques entre l'OTAN i la UE en matèria de seguretat col·lectiva". Amb tot, apunta que "caldria almenys una dècada" per crear un exèrcit europeu.

Les crides d'Obama i Trump, i l'amenaça russa concretada el 2014 amb l'annexió de Crimea, van donar impuls al rearmament d'Europa. La guerra d'Ucraïna "ha accelerat aquest procés sobretot entre les grans potències europees, que fins ara trobaven dificultats per incrementar el pressupost en defensa, com Alemanya, que ara vol convertir-se també en potència militar, un objectiu que fins ara no tenia", opina també Jordi Calvo, del Centre Delàs.

Creixen les importacions d'armes a Europa

De fet, segons dades del SIPRI, les transferències d'armes han baixat lleugerament arreu del món amb l'excepció d'Europa, que està important més armes, i també de l'Àsia i Oceania, on també hi ha un rearmament evident –és la regió que més armes grans importa– a causa de les tensions entre la puixant potència xinesa i alguns dels seus veïns. A tall d'exemple, les importacions d'armes d'Austràlia han crescut un 62% en els últims cinc anys. El Japó és una potència militar important: "Si esclata la guerra a Taiwan, el Japó té més capacitat naval i aèria disponible que els Estats Units per anar al rescat", explica el president de la Societat d'Estudis Militars, Pol Molas.

"Rússia té el botó nuclear, però a part de Moscou el perill real ve de la Xina, que està construint en illes disputades i que també està incrementant la seva presència arreu del món, fins i tot al Mediterrani", diu Mertens.

El Pròxim Orient segueix important armes, però no a un ritme tan desorbitat com a principis de segle, i a l'Amèrica Llatina, amb la reducció de conflictes com el de Colòmbia, amb un acord de pau segellat, les vendes d'armes han baixat, segons dades del SIPRI. Hi ha, doncs, una redistribució dels escenaris militaristes, però les grans potències militars són les mateixes. A l'Àfrica, la Xina estén els seus tentacles a través d'inversió en infraestructures i Rússia ho fa amb armes i mercenaris: el grup paramilitar Wagner, vinculat al Kremlin, està present en molts països africans "com a Mali, on va arribar a ser un competidor de les forces armades franceses que donaven suport al govern del país", explica Mertens.

Però el conflicte d'Ucraïna, a més de reforçar el sentit d'existència de l'OTAN, també pot suposar un abans i un després per a Rússia. "Tot indica que el lloc on estem qui sap si era el lloc on es volia estar. Amb una guerra de llarg recorregut i de desgast, el que pretén no és tant posar una solució a la qüestió d'Ucraïna sinó desgastar i debilitar la Federació Russa, una gran potència que no ho era tan econòmicament però sí políticament i ho continua sent militarment", diu Calvo, "tot plegat molt probablement per proposar un canvi en l'arquitectura de seguretat mundial en què –diu Calvo– tot porta a pensar que qui sortirà guanyant són els Estats Units".

Estats Units

Els Estats Units són la primera potència militar del planeta. El 38% de la despesa global en defensa és nord-americana. Washington aporta també el 69% del pressupost de l’OTAN (dades del 2021). Al contrari que els seus principals rivals, però, els EUA han reduït lleugerament la despesa en defensa els últims anys (va passar del 3,7% del PIB el 2020 al 3,5% del PIB el 2021), però el que sí que està creixent és la inversió nord-americana en R+D militar: ha pujat un 24% entre el 2012 i el 2021, cosa que prova que els EUA s’estan centrant en les tecnologies militars de nova generació, diu el SIPRI.

Xina

La Xina és el segon país del món que més diners destina al seu exèrcit: no ha deixat de fer-lo créixer durant 27 anys consecutius. Des del 2021, de fet, el seu pressupost de defensa ha pujat un 72%, segons el SIPRI. Tot i així, la seva capacitat militar encara és regional, expliquen des del SEM, i la seva actuació està centrada en operacions al mar de la Xina i la regió de l’Indo-pacífic. Unes operacions, però, que han posat molt nerviosos els Estats Units en els últims anys, i els ha portat a incrementar també la seva presència militar a la zona.

Rússia

Rússia és el cinquè país que més diners destina a defensa. El seu exèrcit, de fet, té una de les forces terrestres més potents del món. Tot i que del 2016 al 2019 va gastar menys pels baixos preus del gas i les sancions europees, l’any 2021 va elevar la seva inversió militar un 2,9%: a finals d’any ja concentrava forces a la frontera ucraïnesa, preparant-se per a la invasió del 24 de febrer d’enguany. 

Regne Unit

El govern britànic és el cinquè del món en despesa militar, fins i tot per davant de Rússia. Igual que els Estats Units i França, el seu exèrcit és dels pocs que té capacitat global –el de Rússia és eminentment terrestre i, per tant, amb capacitat localitzada, per exemple, expliquen des de la Societat d’Estudis Militars de Catalunya–. A més, Londres és una de les poques potències nuclears del món.

França

París gasta una mica menys que Rússia en defensa, però és una potència militar global, com demostren les seves operacions al continent africà. A més de tenir armes nuclears, el seu exèrcit té una capacitat aèria important. També és el tercer exportador d’armes del món: ha elevat les seves vendes un 11% en els últims tres anys. El seu pressupost de defensa també ha pujat un 13% des del 2021.

Dossier El món es rearma
Vés a l’ÍNDEX
stats