El primer ministre de Finlàndia dimiteix per evitar unes noves eleccions

La ultradreta presenta una moció de censura que hauria pogut prosperar si Rinne no hagués renunciat

El primer ministre de Finlàndia, el socialdemòcrata Antti Rinne, s'ha vist obligat a dimitir aquest dimarts, quan només feia sis mesos que ocupava el càrrec, per evitar l'èxit d'una moció de censura impulsada per l'extrema dreta, després que el seu principal soci de govern –el liberal Partit de Centre– li hagués retirat la confiança. Sense el suport dels liberals, la moció de censura hauria prosperat sense problemes, cosa que abocava el país a unes noves eleccions en un moment en què la formació d'ultradreta Autèntics Finlandesos lidera les enquestes i el Partit Demòcrata està en retrocés. A les eleccions de l'abril passat, les dues forces van quedar frec a frec, a poc menys de 6.000 vots de diferència.

La líder del Partit de Centre, Katri Kulmuni, ha aclarit que la seva formació ha perdut la confiança en el lideratge del primer ministre però que, malgrat això, no té cap inconvenient en continuar donant suport al govern de coalició amb el programa pactat per les cinc forces que el formen. És a dir, només aspirava a la renúncia de Rinne. Per tant, un cop ha dimitit, la continuïtat del govern sembla, en un principi, garantida. Tot plegat es resoldrà aquest dimecres, quan està previst que es voti la moció de censura.

Empat a Finlàndia entre la socialdemocràcia i la ultradreta

Els liberals havien perdut la confiança en el primer ministre arran de la gestió que ha fet per resoldre un conflicte laboral al si de l'empresa estatal de correus Posti. Els ultradretans d'Autèntics Finlandesos acusen Rinne, que va ser sindicalista en el passat, d'haver mentit al Parlament, perquè va afirmar que no coneixia ni donava suport als plans de Posti de recol·locar 700 treballadors en una filial amb pitjors condicions salarials. En canvi, els directius d'aquesta empresa de correus asseguren que el primer ministre sí que n'estava al cas.

Aquest conflicte laboral va fer que els treballadors de correus es declaressin en vaga durant dues setmanes i que els treballadors de molts sectors més també s'hi sumessin, com el transport, l'aviació o els estibadors, cosa que va generar pèrdues milionàries al país. Finalment, el govern va obligar Posti a readmetre els empleats que pretenia recol·locar.

Això va obrir una profunda crisi política, i divendres passat la ministra responsable de supervisar les empreses estatals, Sirpa Paatero, ja es va veure obligada a dimitir. Però amb això no n'hi va haver prou. Les confuses i de vegades contradictòries declaracions del primer ministre sobre aquest tema van generar dubtes al si del Partit de Centre, l'executiva del qual va decidir dilluns retirar la confiança a Rinne.

L'única opció possible

Davant aquest panorama, Rinne només tenia dues opcions: o dimitir o resignar-se a l'èxit de la moció de censura i, en conseqüència, a la convocatòria d'unes noves eleccions. Ha optat per la primera. "L'important no és qui, sinó de quina manera i cap on portem aquest país", ha declarat el dimissionari primer ministre en roda de premsa per justificar la seva decisió un cop havia presentat la renúncia.

Segons analistes consultats per l'agència Efe, la persona amb més probabilitats de substituir Rinne al capdavant del govern és l'actual vicepresidenta socialdemòcrata i ministra de Transport i Comunicacions, Sanna Marin, que aquest dimarts era a Brussel·les i ha hagut de tornar a cuita-corrents a Hèlsinki per la dimissió del primer ministre.

El governs a Finlàndia es caracteritzaven tradicionalment per una relativa estabilitat basada en àmplies coalicions. Durant les últimes dues dècades, però, la situació ha canviat radicalment: cap executiu ha aconseguit governar una legislatura completa des de l'inici d'aquest segle. Amb Rinne, ja són cinc els primers ministres que dimiteixen dels seus càrrecs des del 2003. El març passat ja ho va fer el llavors primer ministre liberal Juha Sipilä, que va renunciar al fracassar el seu intent d’impulsar una ambiciosa reforma del sistema sanitari i de la seguretat social, que pretenia la centralització del servei i augmentar-hi la participació d’entitats privades.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF